Macaco de Barbaria

És l’única espècie de macaco que viu fora del continent asiàtic, ja que ocupa els boscos d’alzines, avets i cedres de la serralada de l’Atles, a Algèria i el Marroc. És famosa la població, introduïda per l’ésser humà, del penyal de Gibraltar.

 

Els darrers anys el nombre ha disminuït dràsticament a causa de l’alteració del seu hàbitat provocada per l’augment de les activitats humanes.

Breeding program

ESB_Zoo_Captura

Hàbitat Natural

És l’única espècie de macaco que habita fora del continent asiàtic, ja que la seva àrea de distribució s’estén per les regions muntanyoses del nord del Marroc i d’Algèria, a més de la petita i famosa població, introduïda per l’ésser humà, que ocupa el penyal de Gibraltar.

Macaco de Barbaria
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
En perill

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Primates
Família
Cercopithecidae

Característiques físiques

9-14 kg
Birth Weight: 400-500 g
55-65 cm
més de 20 anys

Biologia

Habitat
Bosc
Vida social
Gregària
Alimentació
Omnívora

Reproducció

Gestació
158-170
Dies
Cria
1

Descobreix com són

Biologia

Descripció

És un primat de mida mitjana, amb un pelatge dens de color grogós, la cara de color rosa i absència de cua. Els mascles pesen entre 7 i 14 kg i les femelles, entre 5 i 9 kg. No hi ha un gran dimorfisme sexual, però el mascle és una mica més gran que la femella.

Hàbitat

El seu hàbitat natural africà es troba sobretot als boscos muntanyencs d’alzines, roures, avets i cedres de l’Atles, que poden estar a 1.600-2.000 m d’alçària, però també es poden trobar en zones arbustives i penya-segats. És un primat molt adaptable que pot viure a 40 ºC durant els mesos d’estiu i suportar temperatures sota zero durant l’hivern.

Alimentació

És omnívor, s’alimenta de fruita, fulles, escorça i petits invertebrats en proporcions variables segons l’època de l’any, però és més important la ingesta d’escorça i agulles de cedre a l’hivern.

Reproducció

Amb una reproducció estacional, fan coincidir els naixements amb els períodes de més abundància de menjar, des d’abril fins a juny. Normalment les femelles donen a llum una sola cria i el mascle també participa en la cura del petit. Assoleixen la maduresa sexual als 4 anys i a la natura tenen una vida mitja d’uns 20 anys.

Conducta

De comportament diürn i força terrestre, forma grups nombrosos d’ entre deu i trenta individus que es mouen constantment a la recerca de l’aliment. L’organització social és matriarcal, amb els grups dirigits per les femelles de més experiència.

Estatus i programes de conservació

Des de finals dels anys 80 s’ha vist que les poblacions de la mona de Barbaria en llibertat estan disminuint de manera alarmant. L’any 2008 va passar de la categoria “Vulnerable”, a la llista vermella de la UICN, a ser classificada com “En perill”.

 

Les principals causes de la seva desaparició són la destrucció de l’hàbitat i la interacció amb l’ésser humà. La destrucció de l’hàbitat es deu per un costat a l’augment de l’agricultura i a la forta degradació dels boscos pel pasturatge de ramats d’ovelles i cabres i, per l’altre, per l’increment d’incendis a causa de les fortes sequeres dels darrers temps, possiblement degudes al canvi climàtic.

 

La interacció amb l’ésser humà es deu d’una banda al fet que els habitants locals consideren les mones com una plaga que competeix amb els ramats per la pastura dels boscos i també són caçades per evitar que facin malbé les collites. Per altra banda, hi ha la problemàtica del tràfic il·legal de cries que entren a Europa per ser venudes com a mascotes. L’entrada principal és la frontera espanyola.

 

Es calcula que la mitjana d’individus extrets de les poblacions anualment és d’uns 300, una xifra insostenible tenint en compte que les poblacions ja es troben molt minvades. A més, aquestes cries fora del seu entorn natural poden arribar a tenir comportaments conflictius quan arriben a la maduresa, fet que en provoca l’abandonament.

 

El Zoo de Barcelona ha establert un conveni de col·laboració amb Depana (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural) per tal d’implementar mesures de conservació i protecció d’aquesta espècie, així com per millorar les condicions de vida dels animals que han estat objecte del tràfic il·legal i que es troben recollits al centre d’acollida que Depana té a la comarca de l’Anoia.

 

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB de l’espècie.