Paó del Congo

Afropavo congensis

Aquest ocell viu a les selves i boscos de les terres baixes de la República Democràtica del Congo. S’alimenta de gran varietat de vegetals, fruits i llavors, així com de diferents tipus d’invertebrats. Presenta un clar dimorfisme sexual. La coloració de tots dos sexes és ben diferent i el mascle presenta al cap un vistós plomall de color blanc.

Hàbitat Natural

Aquesta espècie és endèmica de la República Democràtica del Congo. Habita preferentment boscos plujosos tropicals i subtropicals, fins als 1.200 metres d’alçària, tot i que com més alçària sol triar hàbitats més secs. No obstant això i per la intensificació del conreu i la destrucció de la selva, cada cop és més habitual observar-lo en camps de conreu i clarianes artificials creades per la desforestació.

Paó del Congo
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Vulnerable

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Galliformes
Família
Phasianidae

Característiques físiques

1,1-1,5 Kg
Birth Weight:
60-70 cm
Fins a 15 anys

Biologia

Habitat
Bosc
Vida social
Solitària
Alimentació
Omnívora

Reproducció

Gestació
25-28
Dies
Cria
2 a 3

Descobreix com són

Biologia

Descripció

Presenta una coloració blavosa a la base del coll, al clatell i al pit, verdosa al dors i negrosa a les ales i el ventre. El coll, desproveït de plomes en la part ventral, mostra una pell de color vermell. Al cap presenta un plomall blanc recte molt característic. Les femelles, però, són relativament diferents, sobretot en el coll i parts ventrals, totes rogenques, i la coloració de les ales i el dors, més verd brillant i rogenc tacat a les plomes de vol. Presenta també un plomall, no tan llarg com el dels mascles, i d’una coloració rogenca.

Hàbitat

Aquesta espècie és endèmica de la República Democràtica del Congo. Habita preferentment boscos plujosos tropicals i subtropicals, fins als 1.200 metres d’alçària, tot i que com més alçària sol triar hàbitats més secs. No obstant això i per la intensificació del conreu i la destrucció de la selva, cada cop és més habitual observar-lo en camps de conreu i clarianes artificials creades per la desforestació.

Alimentació

És una espècie eminentment omnívora, que varia al llarg de l’any en funció de la disponibilitat i abundància.

Reproducció

Els primers joves es comencen a veure entre gener i febrer, fet que suggeriria que la incubació s’ha de donar entre setembre i octubre, i per una duració aproximada d’entre 25 i 28 dies, i amb una posta propera als dos o tres ous. La construcció del niu, generalment situat a poca alçària en algun arbre o arbust, s’empra durant la posta principalment per la femella, durant els primers dies de la incubació, i després pel mascle, durant la resta del procés.

Conducta

Té un caràcter esquerp i solitari, tot i que de vegades es troba en petits grups familiars o forma associacions no cooperatives amb altres espècies, especialment amb el francolí de Latham, Peliperdix lathami.

Estatus i programes de conservació

A causa de la pèrdua d’hàbitat i de la caça, aquesta espècie es troba en situació vulnerable, amb una població estimada de menys de 10.000 exemplars, amb un declivi poblacional acusat que l’ha portat a desaparèixer de molts indrets en els quals era resident i reproductora. Al Zoo d’Anvers es porta el registre europeu (ESB) d’aquesta espècie, que a finals de l’any 2000 assolia un centenar d’individus en parcs zoològics europeus.