Granota punta de fletxa blava

Descripció

Està considerada una de les granotes de punta de fletxa més espectaculars. Presenta una coloració blava brillant que s’enfosqueix a les extremitats. Té el cap i el cos ple de taquetes rodones de color negre que formen un patró diferent per a cada individu i que serveix per identificar-les individualment.

Com a les altres granotetes del seu gènere (Dendrobates) la seva pell és molt verinosa, ja que segrega unes toxines alcaloides que li serveixen de protecció i que són capaces de paralitzar i fins i tot matar als seus depredadors. La seva bella i conspícua coloració, clarament visible al terra de la sabana, és un senyal d’avís als possibles enemics del gran perill que corren si intenten atacar-la.

La distribució d’aquesta granoteta es limita a unes petites àrees de la sabana a Siwapini, al sud de Surinam. És probablement la més rara del gènere i la que es troba en més greu perill d’extinció.

És diürna i solitària, només interacciona amb altres individus quan ha de defensar el seu territori o durant l’aparellament.

Es reprodueix durant l’època de pluges, de febrer a març. El mascle emet sons per atraure la femella al seu territori, que en trobar-lo inicia una lluita amb ell. En acabar, la femella acaricia al mascle amb el nas i les extremitats anteriors i llavors es dirigeixen fins a un lloc humit proper a l’aigua per dipositar la posta, d’uns 5 a 10 ous. El període d’incubació dura uns 14 a 18 dies i en sortir els capgrossos tarden unes 10 – 12 setmanes en fer la metamorfosi i assolir l’estat adult.

Durant tot el procés, els ous i els capgrossos reben l’atenció parental. El mascle, i de vegades també la femella, té cura de la posta i la manté sempre humida fins que neixen els capgrossos. Llavors els transporta a la seva esquena fins a una petita basseta d’aigua com la que queda retinguda dins les fulles de les bromèlies o a dins la cavitat d’un arbre. La femella també pot ajudar a traslladar els capgrossos, que sovint es col•loquen a masses d’aigua diferents per evitar el canibalisme entre ells. A partir d’aquest moment el mascle es desentén dels capgrossos mentre que la femella segueix visitant els capgrossos i deixant-los ous no fertilitzats per a que se n’alimentin.