Granota punta de fletxa daurada

Descripció

La seva coloració aposemàtica, que pot variar de blau a verd llampant amb taques negres, és un avís de la toxicitat de les secrecions glanduloses de la seva pell.

Habita a les selves humides d'Amèrica central, des de Nicaragua i Costa Rica fins al noroest de Colòmbia. També ha estat introduïda per l'home en alguns llocs com les illes Hawaii. Sempre es troba a prop de rierols o basses, l’ambient on viuen els capgrossos.

D’hàbits diürns, s’alimenta de petits invertebrats, que captura gràcies a la seva excel•lent vista i a la seva llengua retràctil i enganxosa. Una de les seves preses són les formigues, que posseeixen elevades quantitats d’alcaloides als teixits. De la mateixa manera que altres granotes verinoses, aquesta granota és capaç d’acumular aquests alcaloides a la seva pell i això és el que la fa ser tan verinosa.

Durant l’època d’aparellament, que transcorre durant l’època plujosa, de juliol a setembre, els mascles lluiten entre ells per defensar un territori des d'on emetran vocalitzacions per atraure la femella. Després d’un ritual d’aparellament que implica fregaments entre mascle i femella, aquesta posa dins d’una basseta d’aigua fins a més de deu ous immersos en una substància gelatinosa que els protegeix.

El mascle s’encarrega de vigilar la posta fins que surten els capgrossos, i llavors els transporta a l’esquena adherits gràcies a una secreció mucosa fins a una massa d’aigua més gran, on puguin completar la metamorfosi correctament. Un cop allà el mascle es desentén i després d’unes sis setmanes ja són granotes adultes.

Les amenaces més serioses que pateix són la deforestació del seu hàbitat selvàtic i l'excés de captures per utilitzar-la en el comerç d'animals domèstics.