Bec d'alena

Descripció

El bec d'alena és un gràcil limícola que es caracteritza pel seu plomatge blanc i negre i, sobretot, pel seu bec estret, llarg i corbat cap amunt a l'extrem. Les potes també són llargues i primes, de color blavós, i els dits estan units per una membrana interdigital. Sense dimorfisme sexual, els dos sexes tenen una similar aparença.

El seu hàbitat el constitueixen els estuaris, maresmes, platges fangoses i llacunes salabroses litorals amb aigües de poca fondària d'una àmplia àrea de distribució que s'estén per Europa, Àsia i Àfrica. A Espanya és una espècie comuna al sud del país i en tot el litoral mediterrani, reproduint-se també en algunes zones humides de l'interior. La població ibèrica és sedentària, però a l'hivern, molts exemplars del nord d'Europa venen a passar els mesos freds a les nostres contrades.

S'alimenta d'una gran varietat d'invertebrats com insectes aquàtics, larves i petits crustacis, que captura remenant el fang en aigües de no més de 20 o 30 cm de fondària.

Es reprodueix en petites colònies, a vegades amb altres espècies d'ocells de maresmes com corriols o xatracs. El niu és tan sols una petita depressió en el terreny folrada de fulles, petites branquetes i altres restes vegetals. Els polls, nidífugs, són capaços de córrer i començar a alimentar-se per sí sols poc després de l'eclosió.

És una espècie encara força comuna en moltes àrees de la seva àrea de distribució, i les principals amenaces a les quals ha d'enfrontar-se són la destrucció i la degradació dels ambients costaners en els quals habita.

A Catalunya és una espècie hivernant, encara que escassa, a moltes zones humides del país, i tan sols és reprodueix de manera regular al delta de l'Ebre, on existeix una important població sedentària i hivernant.