CERCADOR D'ANIMALS

Classificació:Hàbitat:Continent:Alimentació:

Capó reial

  • Hàbitat Natural
  • Ubicació al zoo
  • Escolta'l
Distribució geografica:

Distribució geografica:

Sud d'Europa, Àfrica i Madagascar, centre i sud d'Àsia, Filipines, Indonèsia i Austràlia.

  • Nom científic:
    • Plegadis falcinellus falcinellus 
  • Taxonomia:
    • Classe: Aves 
    • Ordre: Ciconiiformes 
    • Família: Threskiornithidae 
  • Biologia:
    • Zona d'orígen: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania 
    • Hàbitat: Aiguamolls 
    • Vida social: Gregària 
    • Alimentació: Insectívora 
  • Classificació:
    • Aus 
  • Característiques físiques:
    • Longevitat: més de 20 anys 
    • Pes en néixer:  
    • Pes mitjà: 485 - 580 g 
    • Llargària: 48 - 66 cm 
  • Reproducció
    • Reproducció: Ovípara 
    • Incubació: 20 - 23 dies 
    • Nombre d'ous: De 2 a 6 ous, normalment de 3 a 4 

Grau de risc de l'espècie

Red list: Escala de situació de l'espècie segons la IUCN

Grau de risc de l'espècie preocupació menor

Descripció

És el més petit dels ibis de color fosc. Resulta inconfusible pel seu llarg bec corbat, la seva estilitzada silueta i el seu plomatge irisat que brilla al sol amb tons metàl•lics. A la cara presenta unes línies clares molt destacades que també voregen el bec. És l’únic ibis que habita avui de forma natural a Europa.

Au típica de la maresma, es troba associada amb petits martinets i becs-planers amb els que comparteix les colònies de cria, tot i que cerca la seva alimentació tant a les maresmes com als terrenys allunyats de l’aigua. La seva dieta es compon bàsicament d’insectes i les seves larves, mol•luscs, crustacis i cucs, encara que no desdenya petits amfibis, rèptils i peixos. L’aliment el busca en aigües dolces poc profundes, mostrant una preferència marcada pels conreus d’arròs.

En molts llocs de la seva àrea de distribució és una espècie clarament migratòria, però la població ibèrica és resident i només realitza moviments erràtics temporals.

Tot i que és una espècie amb una àmplia distribució mundial, malauradament la subespècie europea ha sofert una forta regressió des del segle XIX, i ha desaparegut pràcticament de la majoria de països europeus.

A Espanya va deixar de criar a començaments del segle XX, però en les darreres dècades del mateix segle va tornar a reproduir-se en llocs com Doñana, l’albufera de València o el delta de l’Ebre, i la població s’està recuperant de manera notable en aquestes zones i moltes d’altres.