Cigonya blanca

Descripció

La cigonya blanca es caracteritza pel seu plomatge blanc, excepte els extrems de les ales negres, i el color vermell del bec i les potes. En vol té una silueta característica, amb el coll i les potes ben estirades.

Es troba als aiguamolls, prats inundats i planes herboses prop de l'aigua de bona part d'Europa, nord d'Àfrica i Àsia oriental i central. Espècie migratòria, la població europea passa l'hivern a l'Àfrica transahariana oriental i a l'Àfrica del Sud. Cap al mes de febrer comencen a arribar a Europa, on se les pot veure fins a principis de la tardor. Les cigonyes són molt fidels al seu niu, tornant sempre al mateix any rere any. En els darrers anys, però, està augmentant considerablement el nombre d'exemplars que no fan la migració anual i que resten tot l'hivern a les nostres contrades.

Espècie oportunista, la seva dieta es compon principalment d'insectes, rèptils, granotes, peixos, polls d'aus i alguns micromamífers com ratolins. Ens els darrers temps se la pot veure, fins i tot, alimentant-se als abocadors propers a les gran ciutats.

Ocell força silenciós, emet un soroll característic durant l'època de reproducció, produït en picar amb força les mandíbules, que l'animal utilitza com a salutació a la seva parella.

Fa uns grans nius amb pals, branques, arrels, fulles i tota mena de materials diversos. Pot tenir més de 2 m d'alçada, un metre i mig de diàmetre i pesar més d'una tona. El construeix dalt dels arbres o a penya-segats i, amb molta més freqüència, a diferents construccions humanes com esglésies, edificis antics o torres elèctriques.

És un ocell que ha tingut una expansió molt lligada a l'home gràcies a l'agricultura i a les seves construccions, on acostuma a emplaçar els seus nius, encara que a finals del segle passat va patir una forta davallada com a conseqüència de la industrialització i la mecanització del camp que la va posar en greu perill d'extinció. L'espècie s'ha recuperat en els darrers anys i la seva població va augmentant de manera continuada a Espanya, que conserva la població més nombrosa de tot el continent europeu. A Catalunya és ara un ocell resident i estival nidificant a les comarques de Ponent i als aiguamolls de l'Empordà, on l'espècie ha estat reintroduïda no fa gaires anys. Com a tot arreu, cada cop és més freqüent la presència d'exemplars hivernants en diferents zones humides del territori català.