Flamenc comú

Descripció

El flamenc comú és un elegant i bonic ocell d’aspecte inconfusible, que viu a les llacunes salobroses, salines i badies marines del sud d’Europa, algunes zones d’Àfrica i bona part del Pròxim Orient. En efecte, les llargues potes acabades en peus palmats, el coll flexible, llarg i corbat, el color rosat i l’estranya forma del seu bec fan difícil de confondre’l amb cap altra espècie.

Els dos sexes són semblants, mentre que els joves presenten un plomatge marronós que no desapareix totalment fins arribar a la maduresa. El color rosat dels adults és d’intensitat variable segons el tipus d’alimentació, i acostuma a fer-se més marcat amb el pas dels anys.

El bec constitueix un excel•lent aparell de filtració. En aigües someres el flamenc va removent el llot del fons, fent moviments de balanceig amb el cap i els peus, al mateix temps que s'omple el bec d'aigua terrosa, barrejada amb petits invertebrats aquàtics que queden dins de la boca després d'expulsar l'aigua amb la llengua, cosa que fa a un ritme de tres o quatre succions i expulsions per segon.

Els flamencs són unes aus socials que crien en colònies freqüentment molt nombroses. El niu és una torreta de fang d'uns 30 cm d'altura, amb una lleugera depressió en la part superior, on dipositen un únic ou que així queda protegit de les oscil•lacions del nivell de l'aigua en les maresmes salobres on viuen. Ambdós progenitors participen activament en la incubació i en la cura del petit.

Aquesta espècie va patir una important davallada durant la segona meitat del segle passat, però en les darreres dècades, les seves poblacions s’han recuperat notablement gràcies a la protecció de les seves àrees de cria.

A Catalunya els flamencs són visibles a qualsevol punt del litoral, però només es troben tot l’any al delta de l’Ebre, on crien amb freqüència, i als aiguamolls de l’Empordà.