Flamenc de Xile

Descripció

El flamenc de Xile és una espècie molt semblant al flamenc comú que viu a les nostres contrades, doncs ambdós presenten el plomatge predominantment rosat, el bec gros i amb la punta negra, i la mateixa mida. Tanmateix, però, es poden diferenciar amb facilitat pel color de les cames: totalment vermelles o rosades en el flamenc comú, i grises amb els genolls i els peus rosats, en el flamenc de Xile.

L’especial estructura del seu bec està relacionada amb l’alimentació, doncs aquest estrany bec és un autèntic filtre que permet a l’animal capturar petits crustacis, larves, cianofícies i altres microorganismes que obté garbellant els fons fangosos de les llacunes salobroses on viu.

Se’l troba des de les terres altes del centre del Perú i Bolívia fins a la Terra del Foc, generalment en llacs de muntanya, però també a les terres baixes en alguns indrets.

És un ocell molt sociable que forma grans colònies, sobretot en època de cria. Els nius, fets de fang i en forma de monticle, estan molt propers uns dels altres i l’únic ou, de color blanquinós, és covat durant 28-30 dies per ambdós progenitors. Els polls, igual que succeeix en les altres espècies de flamencs, són alimentats durant els primers dies amb una substància greixosa produïda en el pap i l’estómac dels adults.

El flamenc de Xile és l’espècie més abundant de les que viuen a Sud-amèrica i també la de més àmplia àrea de distribució. La seva població es calcula en uns 200.000 individus i les concentracions més importants es troben als llacs de l’altiplà de Bolívia.