Guacamai militar

Descripció

El guacamai militar presenta el plomatge del cos de color verd, amb l'extrem de les ales blaves i la cua, més llarga que la resta del cos, vermella amb la punta blava. La cara, desproveïda de plomes, és de color blanc amb estries negres, el front és vermell, l'iris de color groc i el bec negre.

La seva àrea de distribució s'extén d'una manera molt fragmentada des del nord de Mèxic fins a Colòmbia, Veneçuela, Equador, Perú, Bolívia i nord de l'Argentina.

El seu hàbitat el constitueixen els boscos tropicals caducifolis, les pinedes i els boscos secs de muntanya i els boscos de galeria situats entre els 600 i els 2.600 m d'alçada, evitant sempre les selves plujoses tropicals.

De comportament força nomàdic, es desplaça grans distàncies segons la disponibilitat d'aliment.

S'alimenta de llavors, nous, fruites, baies i diferents tipus de matèries vegetals que troba dalt dels arbres. Fa el seus nius en forats dels arbres i, més ocasionalment, en plataformes excavades a les vores escarpades dels rius.

Com tots els guacamais, les seves poblacions es troben avui en perill a causa de la destrucció de l'hàbitat forestal en el qual viuen i a l'excés de captures per destinar-lo al comerç d'animals de companyia. Aquesta espècie es veu també perjudicada per la fragmentació i aïllament de les seves poblacions.