Guacamai verd i vermell

Descripció

El guacamai verd i vermell presenta el plomatge de la part superior del cos de color vermell, amb l'esquena i les ales verdes i blaves. La cua, més llarga que la resta del cos, té plomes vermelles i blaves. La cara, desproveïda de plomes, és de color blanc amb estriacions fosques, l'iris és de color groc i el bec és bicolor: la grossa i corbada mandíbula superior és blanca i la inferior negra.

Habita a les selves tropicals de terres baixes i de muntanya fins als 1.500 m d'alçada, encara que pot penetrar també en zones més obertes de sabana seguint els boscos de ribera que voregen els cursos d'aigua. En algunes zones se'l pot veure ben a prop de la costa.

La seva àrea de distribució s'extèn pel centre i el nord d'Amèrica del Sud, a l'est de la serralada dels Andes, des del sud de Panamà, a través de Colòmbia, Veneçuela, les Guaianes, el Brasil, Equador, Perú i Bolívia fins a Paraguai i el nord de l'Argentina.

Acostuma a viure en parelles o petits grups familiars, encara que en alguns llocs, com els dipòsits d'argila de les parets verticals dels rius, poden agrupar-se bàndols nombrosos, sovint barrejats amb exemplars d'altres espècies de psitàcids.

S'alimenta de llavors, nous, fruites, baies i diferents tipus de matèries vegetals que troba dalt dels arbres. Fa el seus nius en forats d'arbre i, ocasionalment, en plataformes excavades a les vores escarpades dels rius.

Com tots els guacamais, les seves poblacions es troben avui en perill a causa de la destrucció de l'hàbitat forestal en el qual viuen i a l'excés de captures per destinar-lo al comerç d'animals de companyia.