Guacamai vermell

Descripció

El guacamai vermell presenta el plomatge de la part superior del cos de color vermell, amb l'esquena i les ales grogues i blaves. La cua, més llarga que la resta del cos, és vermella. La cara, desproveïda de plomes, és de color blanc, l'iris és de color groc i el bec és bicolor: la grossa i corbada mandíbula superior és blanca i la inferior negra.

És una espècie de terres baixes que viu per sota dels 1.000 m d'alçada. Habita a les selves tropicals plujoses, encara que també pot ocupar selves més seques i obertes, i fins i tot pot viure en boscos de galeria de les vores dels rius en regions de sabana força més àrides.

La seva àrea de distribució s'extén des del sud de Mèxic, a través d'Amèrica Central fins a Brasil, les Guaianes, Colòmbia, Veneçuela, Equador, Perú i Bolívia, sempre a l'est de la serralada dels Andes.

Acostuma a viure en parelles o petits grups familiars, encara que en alguns llocs, com els dipòsits d'argila de les parets verticals dels rius, poden agrupar-se bàndols nombrosos, sovint barrejats amb exemplars d'altres espècies de psitàcids.

S'alimenta de llavors, nous, fruites, baies i diferents tipus de matèries vegetals que troba dalt dels arbres. Fa el seus nius en forats dels arbres i, més ocasionalment, en plataformes excavades a les vores escarpades dels rius.

Com tots els guacamais, les seves poblacions es troben avui en perill a causa de la destrucció de l'hàbitat forestal en el qual viuen i a l'excés de captures per destinar-lo al comerç d'animals de companyia.