Ibis sagrat

Descripció

L´ibis sagrat és un ocell que crida l’atenció pel seu bec llarg i corbat, i pel contrast de colors blanc i negre que presenta. En efecte, té el coll i el cap completament desproveïts de plomes i de color negre, a l'igual que les potes i el bec, en contraposició amb el plomatge del seu cos, que és de color blanc excepte les plomes escapulars i les puntes de les primàries, també negres.

Dispers per gairebé la totalitat del continent africà i l´illa de Madagascar, se'l sol veure a prop dels rius, els llacs i els aiguamolls, a les vores dels quals busca el seu aliment. El característic bec constitueix una utilíssima eina per extreure del fang els petits insectes, crustacis, mol•luscs, granotes i petits rèptils que formen la seva dieta.

En l'actualitat es coneixen poblacions salvatges a diferents llocs d'Europa com França, Itàlia o les illes Canàries, probablement originades a partir d'individus escapats de captivitat.

A l’època de cria, que varia segons la latitud, els ibis s’agrupen en colònies, sovint en companyia d’altres ciconiformes. Construeixen el niu acumulant branques damunt dels arbres i matolls o, fins i tot, també a terra. Ponen de 2 a 5 ous, que són covats pels dos membres de la parella durant 28 o 29 dies.

És una espècie que pot ser del tot sedentària si les condicions són adeqüades, però que en determinades regions de l'Àfrica equatorial també pot realitzar migracions de centenars de quilòmetres durant l'època de sequera.

El seu nom de sagrat és degut a la veneració que li professaven els antics egipcis, que l’associaven amb les crescudes del riu Nil. Curiosament, en l’actualitat, Egipte és un dels països a on l´ibis resulta més escàs, havent desaparegut totalment de bona part de la vall del Nil.

Malgrat que en alguns països com Egipte està pràcticament extingit i en altres llocs com Madagascar o les illes Aldabra es troba en una situació delicada, encara és una espècie comuna en bona part de la seva àrea de distribució.