Picot blanc

Descripció

El seu nom fa referència a la blanca coloració de la regió ventral i el cap, aquest darrer amb una línia negra que va de l’ull fins a l’esquena. Les plomes de les ales són de color negre, així com les de la cua i l’esquena. També presenta unes taques grogues al voltant de l’ull i al ventre i al clatell en el cas dels mascles.

Com a característiques de la família a la qual pertanyen, presenten un bec llarg, recte i fort apte per perforar l’escorça dels arbres a la recerca d’insectes, i una llengua prima i llarga recoberta d’una substància viscosa, que és protràctil i extensible, i que presenta espines al seu extrem, facilitant l’adhesió de les seves preses.

Una altra característica dels picots és la capacitat d’amortiguació dels cops que produeixen al perforar els troncs dels arbres amb el bec, que l’aconsegueixen gràcies a la possessió d’un complex dispositiu craneal i muscular, com per exemple, una mandíbula superior molt mòbil degut a la presència de l’articulació frontonasal.

El picot blanc habita als boscos subtropicals secs d'Amèrica del Sud així com a les àrees més obertes amb arbres dispersos i els marges de cultius on s’alimenta predominantment de fruits, llavors, mel i insectes, principalment abelles i vespes. Acostuma a formar grups de fins a 8 individus, un comportament social poc habitual en els picots.

Ambdós pares incuben una posta d’uns 3-4 ous en un niu a l’interior d’una cavitat situada entre roques o feta al troncs dels arbres.

És una espècie encara comuna en moltes regions de la seva àrea de distribució.