Pingüí de Humboldt

Descripció

Els pingüins de Humboldt, com totes les espècies de pingüins, són ocells adaptats a la vida marina que han perdut la capacitat de volar i que, en canvi, són nedadors excel•lents. S'han adaptat quasi del tot a la vida aquàtica, ja que pràcticament només surten a terra durant l'època de reproducció.

En consonància, les ales han esdevingut aletes i la forma del cos és hidrodinàmica. El plomatge és molt dens i impermeable, amb tres capes de plomes distribuïdes uniformement per tot el cos, per no oferir resistència a l'aigua i per protegir el cos del fred i la humitat. Les potes estan situades molt enrere i tenen els tres dits davanters units per una membrana interdigital.

El bec és fort i amb les vores esmolades, com també la llengua, d'aparença espinosa, adaptacions que els permeten capturar millor els crustacis, cefalòpodes i peixos dels quals s'alimenten.

Aquesta espècie de pingüí és una de les que no viu en llocs extremadament freds, sinó que habita a les costes de Xile i Perú, quasi a tocar a la línia de l'Equador, de manera que bona part de la seva àrea de distribució es troba dins de la regió tropical. Això és possible gràcies a l'existència del corrent marí de Humboldt, que porta aigües fredes, riques en nutrients, des de l'Antàrtida, al llarg de la costa occidental d'Amèrica del Sud.

Fa el niu en forats a terra, esquerdes o caus subterranis abandonats per altres animals i gairebé sempre ponen dos ous. Forma petites colònies de cria, en les quals cada parella defensa tan sols un reduït al voltant de l'entrada del seu cau, i és curiós d'escoltar els seus crits territorials, que recorden els brams dels rucs.

Els seus enemics naturals són les orques, els taurons i algunes aus marines que depreden els polls quan són petits, encara que el responsable de la seva crítica situació actual és l'home. Així, les seves poblacions han experimentat una davallada important en els darrers anys a causa de les flotes pesqueres que sobreexploten els bancs de sardines i anxoves de les quals s'alimenten, així com la contaminació provocada en els ecosistemes marins pels freqüents accidents que pateixen el grans vaixells petrolers.

És una espècie protegida en l'apèndix I del Conveni de Washington, el de màxima protecció, i que està catalogada com a Vulnerable en la llista vermella de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). Els exemplars del Zoo de Barcelona participen en el programa europeu de cria en captivitat (EEP) de l'espècie.