CERCADOR D'ANIMALS

Classificació:Hàbitat:Continent:Alimentació:

Trencalòs

< 1 - 2 - 3 >
Trencalòs Trencalòs Trencalòs
  • Hàbitat Natural
  • Ubicació al zoo
  • Escolta'l
Distribució geografica:

Distribució geografica:

Nord de la península Ibèrica, est d'Europa fins l'Àsia central i nord, est i sud d'Àfrica

  • Nom científic:
    • Gypaetus barbatus 
  • Taxonomia:
    • Classe: Aus 
    • Ordre: Falconiformes 
    • Família: Accipitridae 
  • Biologia:
    • Zona d'orígen: Àfrica, Àsia, Europa 
    • Hàbitat: Muntanya 
    • Vida social: Solitària 
    • Alimentació: Carronyaire 
  • Classificació:
    • Aus 
  • Característiques físiques:
    • Longevitat: Més de 40 anys en captivitat 
    • Pes en néixer:  
    • Pes mitjà: 4500-7100 g 
    • Llargària: 105-125 cm 
  • Reproducció
    • Reproducció: Ovípara 
    • Incubació: 53-58 dies 
    • Nombre d'ous: 1-2 ous 

Grau de risc de l'espècie

Red list: Escala de situació de l'espècie segons la IUCN

Grau de risc de l'espècie preocupació menor

Descripció

El trencalòs ocupa els grans sistemes muntanyencs abruptes i amb abundància de cingleres de bona part d’Europa, Àsia i Àfrica, on viu en parella i fa els nius en coves i escletxes dels penya-segats. La seva silueta en vol és inconfusible: les ales són primes i negres com la cua, que és allargada i cuneïforme, i la coloració del cos és marró clar. A diferència de les altres espècies de voltors presenta el cap recobert de plomes i de sota el bec penja un plomall negre que produeix la impressió que porta barba.
És molt característica una membrana vermella, l’escleròtica, que encercla l’ull.
És una espècie carronyaire amb una alimentació molt especialitzada, ja que menja les parts més dures dels cadàvers, els cartílags i principalment els ossos. Rep el nom per la tècnica que utilitza per trencar els ossos més grans, que llença des de gran altura sobre zones rocoses, ja destinades a aquesta tasca, per trencar-los i poder així engolir-los.
Al començament de la tardor, la parella comença a arreglar els 5 o 6 nius que té dintre del territori, que utilitza de manera rotatòria  per evitar la nombrosa presència de paràsits. En el niu finalment escollit la femella pondrà, entre gener i febrer, un o dos ous en dies diferents. Com que la incubació comença amb la posta del primer ou, els polls naixeran amb alguns dies de diferència, cosa que provoca generalment la mort del germà petit, a causa que el gran acapara tot el menjar que porten els pares.
Greument amenaçada a Europa, l’espècie és encara habitual a gran part d’Àsia central i l’est i el sud d’Àfrica.
A la fi del segle XIX era present en tota la península Ibèrica, però al llarg del segle XX va patir una forta davallada que va fer que a començament de la dècada de 1980 només sobrevisqués a la serralada pirinenca. Les principals causes d’aquesta situació han estat la persecució directa, el verí i la transformació del seu hàbitat.
Donada la seva greu situació actual, és una espècie protegida a tot Europa, que està sotmesa a diferents plans de recuperació en diversos països com ara Espanya, on des de l’any 1989 es porta a terme un Pla coordinat d’actuacions per a la protecció del trencalòs. El 1994, va ser aprovat per la Generalitat el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya, que inclou el projecte de cria que s’està portant a terme al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent. 
El Zoo de Barcelona participa en l’EEP (Programa Europeu de Cria en Captivitat) de l’espècie, que té l’objectiu de garantir la variabilitat genètica de les seves poblacions per permetre futurs projectes de conservació.