Txajà emplomallat

Descripció

El txajà emplomallat és la més comuna de les tres espècies existents d’anímids, una família que, malgrat no semblar-ho, pertany a l’ordre dels anseriformes, igual que els ànecs i les oques.

És un ocell gros, de potes fortes i llargues. És característica la presència de dos esperons corbats i punxeguts al marge anterior de l’ala, de fins a 5 cm de llargada, utilitzats com a arma defensiva. Tanmateix, però, el tret que separa més clarament els anímids de la resta d’anseriformes és la forma del bec, curt i corbat, molt diferent al d’un ànec i més aviat semblant al d’una au rapinyaire.

El nom de txajà recorda el seu poderós crit, audible des de gran distància. La seva àrea de distribució abraça la part central d’Amèrica del Sud (Bolívia, Paraguai, sud de Brasil i nord d’Argentina), trobant-se preferentment als ambients humits, però ocupant també la pampa oberta.

La seva alimentació és sobretot vegetariana, encara que també menja insectes i altres petits animals.

Durant l’any aquestes aus viuen formant petits grups, però a l’època de reproducció s’estableixen per parelles. El niu és voluminós, de vegades fet a sobre l’aigua, però normalment situat als marges de llacunes i rierols.