Voltor comú

Descripció

El voltor comú és una au carronyaire que ocupa tota mena de terrenys, preferentment muntanyencs, del sud d´Europa i el nord d´Àfrica fins al centre d´Àsia.

De plomatge marró clar, amb més de 2 metres i mig d'envergadura alar i un pes que pot arribar fins els 9 kg, és una de les aus més grans d'Europa i també una de les que viu més anys.

Les ales són llargues i amples, vorejades de negre, a l'igual que la curta cua. Les plomes primàries dels extrems de les ales estan molt separades, com si fossin dits. El cap i el coll no tenen plomes, i estan coberts d'un plomissol blanc grisós, una adaptació per poder introduir-lo a amb facilitat a l'interior dels cadàvers.

Exclusivament carronyaire, està especialitzat en el consum de grans ungulats, tant salvatges com domèstics, especialment important aquesta aportació d'aliment lligada a l'home en el nostre país.

És una animal monògam que forma parelles estables que duren tota la vida. Nidifica en colònies més o menys nombroses, depenent dels recursos que pugui aportar la zona, en penya-segats, cingleres i parets rocalloses assolellades, normalment sota de cornises, a recer del vent i la pluja.

La posta té lloc entre els mesos de gener i febrer a les nostres contrades, i es composa d'un únic ou que serà covat pels dos membres de la parella. Els torns d'incubació poden durar fins a 48 hores, temps durant el qual un adult pot dejunar sense cap problema.

Al nostre país, la transformació agrària i ramadera, la caça directa i l'ús incontrolat de verins al camp van fer disminuir dràsticament les poblacions de voltors comuns, encara que a les darreres dècades del segle passat, l'estricta protecció de l'espècie, la prohibició del verí a la natura i la creació de menjadors artificials van afavorir la seva recuperació.

Actualment, però, el ressorgiment de l'ús del verí, la col•lisió amb els cables de les línies elèctriques i amb les aspes dels aerogeneradors, i l'aplicació estricta de les normatives sanitàries respecte a les despulles de bestiar abandonades al camp, s'estan convertint en un important factor limitant de l'estabilització de la població.