Voltor negre

Descripció

El voltor negre, l’au rapinyaire més grossa de tot Europa i una de les més grans del món, és l’espècie carronyaire més característica del bosc mediterrani. El plomatge és marró fosc, quasi negre, amb una gorguera de llargues plomes al voltant del coll. La cara, sense plomes, la base del bec i les potes són de color gris blavós.

La seva àrea de distribució comprèn el centre i el sud-oest de la Península Ibèrica, la serra de Tramuntana de l’illa de Mallorca, alguns països de l’Europa de l’Est i el centre d’Àsia fins al nord de l’Índia i el sud de la Xina.

A diferència de les poblacions d'altres regions del món, els adults de voltor negre que viuen al nostre país són sedentaris, i es mantenen tot l'any als voltants del territori de reproducció.

També es diferència d’altres espècies de voltors en que els seus nius no es troben als penya-segats, sinó que és una espècie estrictament forestal que construeix els nius dalt dels arbres. Els seus nius, una acumulació de pals i branques elaborada pels dos membres de la parella, són molt grans, ja que poden arribar a mesurar 4 m de diàmetre, 3 m d'alçada i a pesar alguns centenars de quilos.

És una espècie menys gregària que el voltor comú, i és capaç de localitzar i aprofitar millor que el seu parent les petites carronyes que localitzen en zones arbrades, encara que també aprofita cadàvers més grans que es troben a llocs més oberts. Quan coincideix amb altres espècies de voltors en una carronya sol imposar-se amb facilitat gràcies a la seva força i grandària.

En l’actualitat el voltor negre es troba en greu perill d’extinció en moltes zones de la seva àrea de distribució, i si bé les poblacions ibèriques han augmentat en els darrers anys, conservant-se en el nostre país la població més nombrosa de tot el món en la actualitat, la situació del nucli mallorquí, d’on provenen els nostres exemplars, segueix sent crítica.

El Zoo de Barcelona participa en el Programa Europeu de Cria en Captivitat (EEP) d’aquesta espècie.