Bisó europeu

Descripció

  El bisó europeu és l'herbívor més gran de tot Europa i es diferencia de l'espècie americana per ser menys corpulent i per tenir el cap menys voluminós. Parent pròxim del llegendari bisó prehistòric representat en diferents pintures rupestres del nostre país, aquest gran bòvid va ser caçat durant molts anys a tot el continent, arribant a desaparèixer de nombrosos països en temps històrics. De fet, durant la Primera Guerra Mundial les darreres poblacions que encara quedaven en llibertat a Europa oriental van ser pràcticament exterminades. L’any 1919 va morir el darrer bisó a la regió polonesa de Bielowieza i l’any 1927 ho va fer el darrer exemplar que vivia en llibertat al Caucas, com a part de la campanya soviètica dels anys 20 d’eradicació de diversos animals grans de la zona.

Sortosament es va aconseguir, a partir d'uns pocs exemplars captius repartits a parcs zoològics de tot el món, reintroduir-lo en reserves naturals de la ex-URSS i de Polònia, per la qual cosa actualment ja no està en imminent perill d'extinció. No obstant això, la baixa diversitat genètica que presenta, fruit de la consanguinitat, el fa especialment vulnerable a virus com el de la febre aftosa.

Al 1923 es va formar a Polònia la Companyia Internacional de Defensa del Bisó (CIDB), que defensava la recuperació d’aquesta espècie. Als anys 50 va aconseguir el permís del govern polonès per a reintroduir 12 exemplars (11 polonesos més el darrer bisó caucàsic) al bosc de Bialowieza, a Polònia, que va ser proclamat Parc Nacional. Des de llavors, els esforços combinats del CIDB i de diversos parcs zoològics de diferents països han assolit un gran èxit, ja que d’aquells 12 exemplars descendeixen actualment els més de 600 bisons que habiten en diferents parcs nacionals polonesos, i diversos grups nous de bisons s’han introduït en règim de semillibertat a diverses zones d’Europa de l’est (Bielorrusia, Rússia, Ucraïna, Lituània i Kirguizistán). També existeix un projecte de reintroducció de l’espècie a França. S’estima que el nombre total de bisons europeus en l’actualitat és d’uns 3.000.

Sens dubte, el cas del bisó europeu és un bon exemple del paper fonamental que tenen els parcs zoològics en la conservació de les espècies que es troben en perill d'extinció. Sense la seva existència, algunes espècies, com el bisó europeu, ja fa temps que haurien desaparegut del tot.

El bisó europeu, a diferència del seu parent americà, no sol realitzar grans migracions, sinó que és més aviat una espècie d'hàbits sedentaris. A més, no viu en llocs oberts tipus praderia, sinó que és un animal típic de bosc, del qual tan sols s’allunya per pasturar a les clarianes assolellades properes. Formen grups d’uns 20 individus alimentant-se principalment d’herba, fulles i escorça dels arbres joves, mostrant preferència pels freixes, mentre que les coníferes no són del seu gust. A l’hivern formen grups de fins a mig centenar d’individus buscant arrels i fruits enterrats sota la neu. Els mascles vells porten una vida més solitària.

La gestació dura 280 dies i neix una cria per part. Comparats amb altres bovins, els bisons es reprodueixen a un ritme molt lent, neix una cria cada tres anys aproximadament, i en envellir la femella, aquests intervals són més grans. La lactància es perllonga durant 5 mesos, arribant a la maduresa sexual entre els 2 i els 3 anys.