CERCADOR D'ANIMALS

Classificació:Hàbitat:Continent:Alimentació:

Bongo

  • Hàbitat Natural
  • Ubicació al zoo
  • Escolta'l
Distribució geografica:

Distribució geografica:

Oest d'Àfrica, conca del riu Congo i oest de Kenya.

  • Nom científic:
    • Tragelaphus euryceros isaaci 
  • Taxonomia:
    • Classe: Mammalia 
    • Ordre: Artiodactyla 
    • Família: Bovidae 
  • Biologia:
    • Zona d'orígen: Àfrica 
    • Hàbitat: Selva 
    • Vida social: Solitària 
    • Alimentació: Herbívora 
  • Classificació:
    • Mamífers 
  • Característiques físiques:
    • Longevitat: més de 20 anys 
    • Pes en néixer: 15 - 20 kg 
    • Pes mitjà: 240-350 kg 
    • Llargària: 170-250 cm 
  • Reproducció
    • Reproducció: Vivípara  
    • Gestació: 275-285 dies 
    • Nombre de cries:

Grau de risc de l'espècie

Red list: Escala de situació de l'espècie segons la IUCN

Grau de risc de l'espècie gairebé amenaçat

Descripció

El bongo és el més gran de tots els antílops de selva. Els mascles poden assolir 1,30 m d'alçada, 2,50 m de llargada i més de 300 kg de pes. És també el més acolorit, ja que presenta un pelatge de tonalitat rogenca sobre el qual destaquen de 12 a 14 ratlles verticals blanques, una cresta dorsal també ratllada de color blanc i una sèrie de taques clares distribuïdes per la cara, el pit i les potes. Les banyes, espiralades en forma de lira, presents en ambdós sexes, poden arribar a mesurar un metre de llargària. Aquesta vistosa coloració els permet, en realitat, camuflar-se perfectament entre les tonalitats clarobscures típiques de la selva densa on viuen.

El bongo habita els boscos densos i les selves plujoses de plana de l'oest d'Àfrica i la conca del riu Congo, així com algunes selves de muntanya de l'oest de Kenya. És un animal de règim vegetarià que s'alimenta d'herba, fulles d'arbres i arbusts, arrels i fruites que troba caigudes al terra de la selva arrels i fins i tot escorça.

D'hàbits crepusculars i nocturns, durant el dia es mantenen dins la més densa vegetació. Acostuma a viure en parelles i en petits grups familiars, encara que en els llocs on no és molestat pot formar petits ramats de fins a una vintena d'individus. Els seus predadors naturals més importants són els lleopards, les hienes tacades i els grans pitons, que poden capturar exemplars joves.

Avui, però, el problema més greu per les seves poblacions és la caça directa per part de l'home i, sobretot, la destrucció del seu hàbitat natural, la selva.