Cabra salvatge ibèrica

Descripció

Habitant característica de les àrees muntanyoses gràcies a les seves peülles adaptades especialment a caminar entre les roques, destaca també per les banyes de secció triangular i típica forma corbada que, en els mascles, poden ser de fins a 90 cm de longitud. Les de les femelles rarament superen els 18-20 cm.

És una espècie exclusivament ibèrica, amb quatre subespècies. La representada al Zoo de Barcelona ,(Capra pyrenaica hispanica), viu als ports de Tortosa i Beseit, serralades de Cazorla i Segura i Sierra Nevada. Se sol trobar per sobre del límit del bosc, en grups de 30 a 40 individus, els mascles per una banda i les femelles i joves per l’altra. Mengen tota mena de vegetació disponible.

El zel es presenta entre octubre i novembre, i aleshores es formen grups mixtes i tenen lloc les violentes lluites dels mascles per tal d’establir les jerarquies i determinar quins seran els exemplars que cobriran a la major part de les femelles. Picant-se de front amb les seves banyes, aquestes lluites poden perllongar-se vàries hores.

Aquesta espècie va córrer greu perill d'extinció a meitat de segle XX, però en l'actualitat torna a ser un animal força comú a molts indrets de la península Ibèrica, on és considerada una valuosa espècie cinegètica.

A Catalunya, el principal nucli de població es troba als Ports de Tortosa i Beseit, a Tarragona, encara que també ha estat reintroduïda en altres indrets del país com a la muntanya de Montserrat.