Cangur vermell

Descripció

El cangur vermell és el més gran de tots els marsupials. Els mascles, que poden arribar a mesurar més de 2 metres i mig d’alçada i a pesar fins a 85 kg, tenen el pelatge de color vermellós mentre que les femelles, molt més petites, són de color gris perla. El seu hàbitat característic el constitueixen les àmplies regions obertes del centre i l’oest d’Austràlia. S’alimenten d’herbes i fulles d’arbusts, que ingereixen principalment a primera hora del matí i en baixar el sol, mantenint-se a l’ombra durant les hores més caloroses del dia.

Acostumen a viure en petits grups, tot i que la mancança d’aliment pot fer que es formin grups més nombrosos. També hi ha individus més solitaris. En els grups es poden donar baralles per la dominància entre mascles, que es colpegen amb les extremitats anteriors, de forma similar a un combat de boxa, i també poden donar-se guitzes amb les potes posteriors, fent servir la cua per estabilitzar-se i aguantar el seu pes.

El cangur vermell es reprodueix de manera oportunista, quan les condicions ambientals són favorables i, com en altres espècies de cangurs, l’aparellament pot tenir lloc just després del part, de manera que es produeix un blastòcit en diapausa que es desenvoluparà més tard, quan la cria del part anterior abandoni el marsupi. Normalment neix una sola cria al cap de 33 dies de gestació, que puja agafant-se als pèls de l’abdomen de la mare fins el marsupi, seguint el camí que la mare li ha marcat llepant-se. Ja dins del marsupi s’aferren a un dels dos mugrons, i romanen allà uns 8 mesos, tot i que posteriorment hi van tornant per mamar durant uns quants mesos més, fins que neix la següent cria. El vincle amb la mare s’allarga fins assolir la maduresa sexual.

El cangurs es desplacen a gran velocitat mitjançant salts, que impliquen un moviment sincrònic de les dues potes posteriors. Aquesta forma de desplaçament és molt eficaç a velocitats altes i consumeix poca energia. Per tal de desplaçar-se a velocitats menors, fa servir també la cua, que amb les potes davanteres funciona a mode de trípode, conferint-li estabilitat.

Les seves poblacions són encara força abundants i en determinades regions fins i tot és necessari regular el seu nombre mitjançant la caça controlada.

El seu hàbitat característic són les àmplies regions obertes del centre i l’oest d’Austràlia. Les seves poblacions són encara força abundants i en determinades regions fins i tot és necessari regular el seu nombre mitjançant la caça controlada.