CERCADOR D'ANIMALS

Classificació:Hàbitat:Continent:Alimentació:

Capibara

  • Hàbitat Natural
  • Ubicació al zoo
  • Escolta'l
Distribució geografica:

Distribució geografica:

Nord de l'Amèrica del Sud: des de Colòmbia, Veneçuela i les Guaianes fins a l'Uruguai i el nord de l'Argentina.

  • Nom científic:
    • Hydrochaeris hydrochaeris 
  • Taxonomia:
    • Classe: Mammalia 
    • Ordre: Rodentia 
    • Família: Hydrochaeridae 
  • Biologia:
    • Zona d'orígen: Amèrica 
    • Hàbitat: Aigua dolça 
    • Vida social: Gregària 
    • Alimentació: Herbívora 
  • Classificació:
    • Mamífers 
  • Característiques físiques:
    • Longevitat: 9 - 10 anys 
    • Pes en néixer: 1-1,5 kg 
    • Pes mitjà: 50-70 kg 
    • Llargària: 100-130 cm 
  • Reproducció
    • Reproducció: Vivípara  
    • Gestació: 120-150 dies 
    • Nombre de cries: 1-7, normalment 3-4 

Grau de risc de l'espècie

Red list: Escala de situació de l'espècie segons la IUCN

Grau de risc de l'espècie preocupació menor

Parts del cos destacades

Descripció

És el rosegador més gran del món. Forma ramats a les zones humides de l’Amèrica del Sud. Té el cos massís, quatre potes curtes amb uns dits gruixuts semblants a peülles i no tenen cua. Les extremitats anteriors presenten quatre dits i les posteriors tres dits, tots units per unes petites membranes interdigitals.

Com d’altres animals amb un estil de vida aquàtic, els ulls, les orelles i les narines del capibara es troben situats a la part superior del cap, de manera que poden estar immersos a l’aigua per camuflar-se i a la vegada respirar i observar l’entorn.

La seva dentició és típica de rosegadors, amb dos incisius, dos premolars i tres molars, sense arrel i de creixement continu, i un gran espai sense dents anomenat diastema entre els incisius i els premolars. El creixement continu de la seva dentició compensa el desgast que produeix la ingesta d’herba.

Viuen en grups que poden estar constituïts per només una parella i les seves cries, o bé per un conjunt més gran d’individus, la mida del qual pot dependre de la disponibilitat d’aigua. A l’estació seca poden formar grups de molts individus al voltant dels rius i llacs que resten amb aigua. El grup està dirigit per un mascle dominant, que normalment ocupa aquesta posició durant anys, les femelles amb les cries i alguns mascles subordinats. Hi ha una jerarquia ben marcada entre mascles i entre femelles que es manté per mitjà de baralles que no arriben a ser molt agressives.