Capibara

Descripció

És el rosegador més gran del món. Forma ramats a les zones humides de l’Amèrica del Sud. Té el cos massís, quatre potes curtes amb uns dits gruixuts semblants a peülles i no tenen cua. Les extremitats anteriors presenten quatre dits i les posteriors tres dits, tots units per unes petites membranes interdigitals.

Com d’altres animals amb un estil de vida aquàtic, els ulls, les orelles i les narines del capibara es troben situats a la part superior del cap, de manera que poden estar immersos a l’aigua per camuflar-se i a la vegada respirar i observar l’entorn.

La seva dentició és típica de rosegadors, amb dos incisius, dos premolars i tres molars, sense arrel i de creixement continu, i un gran espai sense dents anomenat diastema entre els incisius i els premolars. El creixement continu de la seva dentició compensa el desgast que produeix la ingesta d’herba.

Viuen en grups que poden estar constituïts per només una parella i les seves cries, o bé per un conjunt més gran d’individus, la mida del qual pot dependre de la disponibilitat d’aigua. A l’estació seca poden formar grups de molts individus al voltant dels rius i llacs que resten amb aigua. El grup està dirigit per un mascle dominant, que normalment ocupa aquesta posició durant anys, les femelles amb les cries i alguns mascles subordinats. Hi ha una jerarquia ben marcada entre mascles i entre femelles que es manté per mitjà de baralles que no arriben a ser molt agressives.