CERCADOR D'ANIMALS

Classificació:Hàbitat:Continent:Alimentació:

Cérvol del pare David

  • Hàbitat Natural
  • Ubicació al zoo
  • Escolta'l
Distribució geografica:

Distribució geografica:

Xina.

  • Nom científic:
    • Elaphurus davidianus 
  • Taxonomia:
    • Classe: Mammalia 
    • Ordre: Artiodactyla 
    • Família: Cervidae 
  • Biologia:
    • Zona d'orígen: Àsia 
    • Hàbitat: Aiguamolls 
    • Vida social: Gregària 
    • Alimentació: Herbívora 
  • Classificació:
    • Mamífers 
  • Característiques físiques:
    • Longevitat: fins a 18 anys 
    • Pes en néixer: 7 kg 
    • Pes mitjà: 100 - 135 kg 
    • Llargària: 180 - 190 cm 
  • Reproducció
    • Reproducció: Vivípara  
    • Gestació: 270 - 300 dies 
    • Nombre de cries: 1, rarament 2 

Grau de risc de l'espècie

Red list: Escala de situació de l'espècie segons la IUCN

Grau de risc de l'espècie extint en estat salvatge

Parts del cos destacades

Descripció

El cérvol del pare David és una espècie adaptada a viure en ambients pantanosos, ja que les seves peülles llargues i separades el permeten moure's pel fang sense enfonsar-se, neda molt bé i passa moltes estones dins l'aigua. Menja predominantment herba però, si aquesta escasseja, complementa la seva dieta amb plantes aquàtiques.

La seva reproducció és com la de la majoria de cèrvids, amb lluites entre mascles i formació d'harems.

El cérvol del pare David té una història poc corrent: vivia a les planúries inundades del nord de la Xina fins que, els conreus es van estendre per la zona, i va desaparèixer totalment en estat salvatge. La ciència occidental el considerava definitivament extingit fins que, l'any 1865, un missioner anomenat Armand David va descobrir un petit ramat de supervivents als jardins del palau imperial de Pekín. Alguns exemplars van ser enviats llavors al parc de Woburn, a Anglaterra, i poc després van morir tots els que quedaven a la Xina. A partir del petit nucli inicial de Woburn van anar arribant cérvols del pare David a diferents parcs i zoològics de tot el món, a on es van reproduir, i finalment, l'any 1986, es va poder reintroduir un petit grup en el seu hàbitat natural de la Xina. Aquest és, per tant, un bon exemple de la importància que tenen avui dia els zoològics en la conservació de les espècies animals que es troben en perill d'extinció.