CERCADOR D'ANIMALS
Conill porquí
Distribució geografica:
Amèrica del sud.
- Nom científic:
- Cavia porcellus
- Taxonomia:
- Classe: Mammalia
- Ordre: Rodentia
- Família: Caviidae
- Biologia:
- Zona d'orígen: Amèrica
- Hàbitat: Granja
- Vida social: Gregària
- Alimentació: Herbívora
- Classificació:
- Mamífers
- Característiques físiques:
- Longevitat: 4- 5 anys, no més de 8 anys
- Pes en néixer:
- Pes mitjà: 0,70- 1,20 kg.
- Llargària: 20- 25 cm
- Reproducció
- Reproducció: Vivípara
- Gestació: 59- 72 dies
- Nombre de cries: 1- 6 cries, generalment 3
Descripció
Originari de la serralada dels Andes, es coneix amb el nom de cuy a Perú, sud de Colòmbia, Equador, Bolívia, Xile i Uruguai. Domesticat des de l'any 5.000 a.C., a partir de diferents espècies, per tant, avui no existeix en estat salvatge. EL conill proquí té un important paper en la cultura popular de molts grups indígenes d'Amèrica del Sud, especialemnt com a font d'alimentació, però també en la medecina popular i en les cerimònies religioses comunitàries. El van i ntroduir a Europa els viatgers del segle XVI i la seva docilitat i la relativa facilitat de maneig i alimentació, ha fet del conill porquí una popular mascota. És també una espècie utilitzada en l'experimentació i ijnvestigació biomèdica. D'aquí ve que l'expressió cobaia o conill d'Índies es faci servir coma sinònim d'objecte d'experimentació. Són animals herbívors que han de tenir a la seva disposició menjar de bona qualitat i aigua neta i fresca. La fruita i la verdura ajuden a satisfer els seus requriments vitamínics i gran part del líquid necessari. És fonamental completar la dieta amb algun farratge i gra (cereals) que li aportin proteïnes i energia que necessta pel seu creixement. Algunes plantes poden ser tòxiques pel conill porquí, com el julivert, la cua de cavall, dent de lleó, mores... A diferència d'altres rosegadors i degut a la seva llarga gestació, les cries neixen ben desenvolupats amb pèl, dents, unglés i bona visió; podem moure's immediatament i prenen menjar sòlid tot i que continuen mamant.
Tots els mamífers del Zoo
- Cabra del Gabón
- Cabra domèstica
- Cabra salvatge ibèrica
- Camell bactrià
- Cangur vermell
- Capibara
- Cérvol axis
- Cérvol comú europeu
- Cérvol del pare David
- Cérvol uapiti
- Coipú
- Conill de bosc
- Conill domèstic
- Conill porquí
- Gasela dama mohor
- Gasela dorcas sahariana
- Gibó crestat
- Girafa
- Goril·la de costa
- Gosset de les praderies c...
- Guanac
- Guepard
- Guineu voladora de Lyle
- Mandril
- Mangabei de collar
- Mangabei gris
- Mangosta ratllada
- Mara
- Mona aranya de pèl llarg
- Mona de Barbaria
- Mona de la Brazza
- Mona de nas blanc de Martin
- Mona vermella
- Mufló de Còrsega
- Mufló de l'Atlas
- Muntjac
