Conill porquí

Descripció

Originari de la serralada dels Andes, es coneix amb el nom de cuy a Perú, sud de Colòmbia, Equador, Bolívia, Xile i Uruguai. Domesticat des de l'any 5.000 a.C., a partir de diferents espècies, per tant, avui no existeix en estat salvatge. EL conill proquí té un important paper en la cultura popular de molts grups indígenes d'Amèrica del Sud, especialemnt com a font d'alimentació, però també en la medecina popular i en les cerimònies religioses comunitàries. El van i ntroduir a Europa els viatgers del segle XVI i la seva docilitat i la relativa facilitat de maneig i alimentació, ha fet del conill porquí una popular mascota. És també una espècie utilitzada en l'experimentació i ijnvestigació biomèdica. D'aquí ve que l'expressió cobaia o conill d'Índies es faci servir coma sinònim d'objecte d'experimentació. Són animals herbívors que han de tenir a la seva disposició menjar de bona qualitat i aigua neta i fresca. La fruita i la verdura ajuden a satisfer els seus requriments vitamínics i gran part del líquid necessari. És fonamental completar la dieta amb algun farratge i gra (cereals) que li aportin proteïnes i energia que necessta pel seu creixement. Algunes plantes poden ser tòxiques pel conill porquí, com el julivert, la cua de cavall, dent de lleó, mores... A diferència d'altres rosegadors i degut a la seva llarga gestació, les cries neixen ben desenvolupats amb pèl, dents, unglés i bona visió; podem moure's immediatament i prenen menjar sòlid tot i que continuen mamant.