CERCADOR D'ANIMALS

Classificació:Hàbitat:Continent:Alimentació:

Daina

  • Hàbitat Natural
  • Ubicació al zoo
  • Escolta'l
Distribució geografica:

Distribució geografica:

Pràcticament a tot Europa.

  • Nom científic:
    • Dama dama 
  • Taxonomia:
    • Classe: Mammalia 
    • Ordre: Artiodactyla 
    • Família: Cervidae 
  • Biologia:
    • Zona d'orígen: Europa 
    • Hàbitat: Bosc 
    • Vida social: Gregària 
    • Alimentació: Herbívora 
  • Classificació:
    • Mamífers 
  • Característiques físiques:
    • Longevitat: de 20 a 25 anys 
    • Pes en néixer: 2 - 4 kg 
    • Pes mitjà: 30 - 85 kg 
    • Llargària: 130 - 160 cm 
  • Reproducció
    • Reproducció: Vivípara  
    • Gestació: 229 - 240 dies 
    • Nombre de cries: 1 - 2, de vegades 3 

Grau de risc de l'espècie

Red list: Escala de situació de l'espècie segons la IUCN

Grau de risc de l'espècie preocupació menor

Parts del cos destacades

Descripció

La daina es diferencia fàcilment de la resta de cèrvids per les seves banyes aplanades que, com tots els cérvols, renova cada any, i pel disseny característic de la seva cua: una línia negra central destacada sobre el fons blanc de la part posterior de les potes.

Probablement originària de la regió mediterrània, va arribar a ocupar una bona part del continent abans de la darrera glaciació, que la va confinar al sud de Turquia i l'Orient Mitjà. Ja en temps històrics, però, ha estat reintroduïda per tot Europa. A Espanya es troba a Doñana, la muntanya de Covadonga i vàries serralades del sud del país, ocupant zones de bosc no gaire espès.

La seva alimentació és herbívora, però al contrari del cérvol comú, es basa principalment en l’herba verda i tenen una importància menor les fulles, brots i escorça dels arbres. Acostuma a desplaçar-se cercant el menjar en grups familiars formats majoritàriament per les femelles.

Els mascles s’integren als grups només a l’època de zel, que té lloc als mesos de novembre i desembre. Llavors s’inicien les lluites entre rivals que permetran al guanyador romandre amb les femelles i fecundar-les. Els joves abandonen el grup als dos anys quan són mascles, mentre que les femelles s’hi queden tota la vida.