Dofí mular

Descripció

El dofí mular és possiblement el cetaci més conegut per la majoria de la gent. Es tracta de l'espècie que apareix amb més freqüència als dofinaris i parcs aquàtics de tot el món, on embadaleix el públic amb els seus exercicis; també pot veure's al mar amb relativa freqüència, ja que es tracta d'un dofí força costaner que no defuig la presència humana, s'acosta a la platja i arriba a entrar als ports.

És una espècie cosmopolita, tot i que és més abundant en aigües tropicals i temperades. En les nostres aigües és força sedentari i acostuma a mantenir-se dins de territoris d’algunes desenes de quilòmetres de radi. No realitza tampoc migracions ni desplaçaments estacionals, encara que a l’estiu sol allunyar-se de la costa per evitar l’excés de presencia humana que es produeix durant aquesta època en tot el litoral.

De costums menys gregàries que altres espècies de dofins, el mular viu en petits grups d’entre 5 i una vintena d’individus, tot i que també s’han trobat exemplars d’hàbits solitaris. En aquests grups s’estableixen marcades jerarquies entre els seus components.

Menja gambes, crancs, calamars, pops i una gran varietat de peixos, dels quals acostuma a aprofitar tan sols les parts més toves. La captura de l’aliment requereix un aprenentatge força llarg per part dels animals joves, per la qual cosa depenen de la mare durant un període llarg de temps. Fins i tot el període de lactància és considerable i s’allarga fins els 20 mesos.

Encara és força comú en molts llocs de la seva amplíssima àrea de distribució, però en moltes altres, com a la Mediterrània, cada cop és menys abundant. Abans es trobava per tota la costa catalana, però les seves poblacions han disminuït molt en les darreres dècades, de manera que actualment només manté tres nuclis de població més o menys estables: un al nord de la Costa Brava, un altre al Garraf i un tercer al delta de l'Ebre. La població exacta d’exemplars que existeix es desconeix, però no deu superar els pocs centenars d’individus.

El Zoo de Barcelona, que fou un dels primers zoològics d’Espanya en mantenir aquesta espècie a les seves instal•lacions, participa al Programa Europeu de Cria en Captivitat (EEP) d’aquesta espècie.