CERCADOR D'ANIMALS

Classificació:Hàbitat:Continent:Alimentació:

Dromedari

  • Hàbitat Natural
  • Ubicació al zoo
  • Escolta'l
Distribució geografica:

Distribució geografica:

Nord d'Àfrica, Aràbia i Pròxim Orient.

  • Nom científic:
    • Camelus dromedarius 
  • Taxonomia:
    • Classe: Mammalia 
    • Ordre: Artiodactyla 
    • Família: Camelidae 
  • Biologia:
    • Zona d'orígen: Àfrica 
    • Hàbitat: Desert 
    • Vida social: Gregària 
    • Alimentació: Herbívora 
  • Classificació:
    • Mamífers 
  • Característiques físiques:
    • Longevitat: fins a 40 anys 
    • Pes en néixer: 30 - 50 kg 
    • Pes mitjà: 600 - 1000 kg 
    • Llargària: 250 - 300 cm 
  • Reproducció
    • Reproducció: Vivípara  
    • Gestació: 365 - 395 dies 
    • Nombre de cries:

Grau de risc de l'espècie

Red list: Escala de situació de l'espècie segons la IUCN

Grau de risc de l'espècie no evaluada

Parts del cos destacades

Descripció

El dromedari és un animal de tots conegut per la seva proverbial resistència al calor i a la set, i per la possessió d’un gep a l'esquena, format per una acumulació de greix que és el que li permet restar dies sense menjar ni beure.

A diferència dels altres artiodàctils, els dits del dromedari no estan protegits per peülles sinó per uns coixinets tous que impedeixen que el peu s’enfonsi a la sorra i l’aïllen millor de la temperatura del terra. Per protegir-se de la sorra quan bufa el fort vent del desert, les seves pestanyes formen una espessa cortina de pèl davant l’ull i pot obrir i tancar els forats del nas a voluntat.

De tota manera, l’adaptació més important per sobreviure en ambients extremadament càlids és la capacitat d’augmentar 6 o 7 graus la temperatura corporal, disminuint així la diferència entre la temperatura interna i l’ambiental. El dromedari pot passar molts dies sense provar una gota d’aigua, però quan en troba en pot beure fins més de 100 litres d’una tirada, el que pot representar un 25% del seu propi pes.

Es troba a Aràbia, on va ser domesticat fa uns 4.000 anys, l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica. En aquestes zones és utilitzat com a muntura o animal de tir, i se n’aprofita la carn, la llet, la llana i fins i tot els excrements com a material combustible. També ha estat introduït a molts altres llocs del món com a animal de càrrega, i fins i tot existeixen poblacions asilvestrades en alguns països del nord d'Àfrica i d'altres tan allunyats de la seva regió d'origen com pot ser Austràlia.

En aquests casos, els dromedaris estableixen ramats de fins a 30 exemplars de femelles, joves i cries liderats per un mascle adult, mentre que els mascles joves o subadults formen agrupacions temporals més o menys estables.

L’única cria neix, sense gep, després d’una gestació que oscil•la entre 370 i 440 dies, i romandrà amb la mare fins els 3 o 4 anys. Poden arribar a viure fins als 50 anys d’edat.