CERCADOR D'ANIMALS

Classificació:Hàbitat:Continent:Alimentació:

Girafa

< 1 - 2 - 3 - 4 - 5 >
Girafa Girafa Girafa Girafa Girafa
  • Hàbitat Natural
  • Ubicació al zoo
  • Escolta'l
Distribució geografica:

Distribució geografica:

Repartida per Àfrica occidental, oriental i meridional.

  • Nom científic:
    • Giraffa camelopardalis rothschildi 
  • Taxonomia:
    • Classe: Mammalia 
    • Ordre: Artiodactyla 
    • Família: Giraffidae 
  • Biologia:
    • Zona d'orígen: Àfrica 
    • Hàbitat: Sabana 
    • Vida social: Gregària 
    • Alimentació: Herbívora 
  • Classificació:
    • Mamífers 
  • Característiques físiques:
    • Longevitat: 25 - 30 anys 
    • Pes en néixer: 95-100 kg 
    • Pes mitjà: 600-1900 kg 
    • Llargària: 380-470 cm 
  • Reproducció
    • Reproducció: Vivípara  
    • Gestació: 450-465 dies 
    • Nombre de cries:

Grau de risc de l'espècie

Red list: Escala de situació de l'espècie segons la IUCN

Grau de risc de l'espècie preocupació menor

Parts del cos destacades

Descripció

La girafa, tot i ser un del animals més grans de la terra, té un aspecte àgil i esvelt gràcies a l’extrema llargada de les seves extremitats i el seu coll, que poden projectar el cap fins els 6 m d’alçada. Aquesta extravagant silueta li proporciona nombrosos avantatges, com poder aprofitar la vegetació més alta dels arbres i tenir una visibilitat privilegiada. Les seves extremitats davanteres són molt més llargues que les posteriors, fet que influeix en la seva locomoció, que a poca velocitat es realitza movent primer les potes d’un lateral i després les de l’altre, i creuant les extremitats posteriors quan es mouen a velocitats superiors. El dibuix reticulat del seu pelatge pot presentar diferents variacions, que permeten dividir l’espècie en varies subespècies.

Les girafes són herbívors remugants que s'alimenten principalment de fulles i brots de les parts més altes dels arbres, on no tenen competència. La seva llengua, llarga i flexible, les ajuda a arrencar les branques i fulles sense ferir-se amb les punxegudes espines de les acàcies.

Acostumen a formar grups poc estables d'aproximadament una dotzena d'animals, encara que no és rar que els mascles adults se separin i passegin solitaris per la regió. Sovint aquest mascles lluiten donant-se cops al coll, la qual cosa s' interpreta com un ritual per mantenir la jerarquia entre els individus.

La gestació dura de 420 a 468 dies i pareixen, per norma general, una sola cria que ja mesura dos metres d’alçada al néixer. La seva longevitat és d’uns 25 anys en captivitat.

Antigament la girafa s'estenia per gran part d'Àfrica, però la progressiva desertització del seu hàbitat i les caceries abusives han restringit molt la seva àrea de distribució, restant grans poblacions tan sols dins dels Parcs Nacionals.

El sistema circulatori de la girafa s’ha modificat per evitar alguns problemes que es podrien derivar de la seva peculiar forma. Degut a tenir un coll tant llarg, per mantenir el flux de sang al cervell en contra de la gravetat, ha augmentat la grandària del cor, ja que ha de generar prop del doble de la pressió sanguínia que genera el cor d’un animal de mida semblant. Un sistema de regulació de la pressió situat a la part superior del coll evita que s’acumuli la sang al cap quan l’animal baixa el cap per beure. Per altra banda, les girafes presenten una capa de pell gruixuda i molt ajustada a les extremitats, que evita el col•lapse dels vasos sanguinis degut a l’elevada pressió a que estan sotmesos.