Gosset de les praderies cuanegre

Descripció

Malgrat no semblar-ho, el gosset de les praderies és un petit rosegador terrestre que pertany a la mateixa família que els esquirols. Viu a les praderies i altres regions planeres i obertes de l’Amèrica del Nord, des del Canadà fins al nord de Mèxic. Es coneixen fins a 5 espècies diferents, la més abundant de les quals és la que tenim al Zoo de Barcelona, el gosset de les praderies cuanegre, que es caracteritza per tenir la part final de la cua d’aquest color.

És un animal molt gregari, que forma autèntiques ciutats subterrànies que poden estar constituïdes per quilòmetres de corredors que comuniquen entre si els caus dels diferents clans familiars, unitat bàsica d’aquests animals. Els clans familiars solen estar formats per 1 mascle adult, de 2 a 5 femelles adultes i un nombre variable de joves i cries, generalment de 4 a 6.

Els clans familiars viuen en caus subterranis que poden mesurar 5 metres de fondària i més de 30 de longitud, i que acostumen a tenir l’entrada aixecada sobre la superfície amb cúmuls de terra per tal de prevenir possibles inundacions a l’època de pluges. L’entrada de cada cau de la colònia està situat a uns 5-6 m de distància de la dels veïns, i juntament amb el terreny que l’envolta constitueix el seu territori, el qual és defensat davant tots els altres grups familiars.

El seu comportament social és complex i vistós. Així, per exemple, quan es troben dos animals que han sortit a menjar, s’arrosseguen un davant de l’altre movent la cua fins que posen en contacte el musell, el famós 'petó' dels gossets de les praderies, que és en realitat un senyal de reconeixement i salutació, però que es torna d’amenaça si el contrincant és un desconegut.

Normalment, però, la comunicació amb els altres membres de la colònia es realitza mitjançant uns forts crits que emeten des de l’entrada del cau. El crit territorial, característic de cada individu i que fan aixecats sobre les potes del darrere i amb el musell apuntant cap el cel, no provoca cap reacció en la colònia, mentre que el crit d’alarma, encara més potent, fa que tot els animals s’amaguin immediatament dins el cau. Aquest crit de perill, que es pot repetir fins a 40 vegades per minut, és el que els ha donat el poc adequat nom de gossets de les praderies.

La seva activitat diària és fonamentalment diürna, encara que es mostren més actius a primeres hores del dia i al capvespre. Són animals d’alimentació herbívora que mengen gramínies i altres plantes herbàcies que creixen a les praderies, però que complementen esporàdicament amb petits invertebrats com escarabats, cucs i llagostes. Quasi mai beuen, ja que l’aigua que necessiten l’aconsegueixen directament de la mateixa herba.

Cada colònia pot albergar milers d’individus, i en èpoques històriques la seva població es contava en milions d’exemplars. Però l’home l’ha considerat sempre un animal perjudicial per a l’agricultura i la ramaderia, de manera que l’ha eliminat de gairebé el 98% de la seva distribució original mitjançant la caça directa, l’enverinament massiu o la destrucció de les seves colònies subterrànies. El resultat d'això és que avui només resten poblacions una mica nombroses d’aquest animal a l’interior dels parcs i altres zones naturals protegides.