Guanac

Descripció

El guanac, una de les espècies de camèlids salvatges existents a l’Amèrica del Sud, es creu que ha donat origen a les dues formes domèstiques: la llama i l’alpaca. Aquest àgil artiodàctil, de pelatge marró rogenc amb les parts inferiors blanques, és el més adaptable de tots els seus congèneres, doncs viu des del nivell del mar fins als 4000 m d’alçada, i ocupa prats semidesèrtics, sabanes, terrenys amb arbusts i, ocasionalment, boscos.



Si bé en temps passats la seva àrea de distribució era molt més àmplia, en l’actualitat se’l troba tan sols des del nord del Perú fins a la Patagònia i la Terra del Foc, sempre en regions tranquil•les i allunyades de les poblacions humanes.



Animal social de costums territorials, els ramats de femelles i cries són dirigits per un mascle adult. Els altres mascles formen grups a part i, quan arriba el període reproductor, lluiten amb els dominants per tal d’ocupar la seva privilegiada posició entre les femelles. Després d’una gestació de 345-360 dies, neix una sola cria, rarament 2, que ja pot seguir a la seva mare als 15-20 minuts després d’haver nascut.



D’alimentació herbívora, la competència amb els animals domèstics pel menjar, així com la caça excessiva per obtenir la seva llana i la seva pell, han provocat que el nombre de guanacs hagi disminuït considerablement durant els darrers anys.