Hipopòtam

Descripció

L´hipopòtam és, juntament amb els elefants i els rinoceronts, uns dels gegants d’Àfrica. La forma del cos, de color gris amb tonalitats rosades, permet a aquest animal de vida amfíbia moure's amb facilitat pel medi aquàtic. Les orelles, els ulls i els narius, que pot tancar i obrir a voluntat, estan situats a la part superior del cap de manera que, només emergint una mica, pot vigilar el seu entorn mentre la resta del cos es manté submergit. La seva pell és llisa, greixosa, desproveïda de pèls i amb una epidermis molt prima.

L’hipopòtam no pot resistir gaire temps immers a l’aigua sense respirar (5/6 minuts com a màxim). Per això, quan se’l molesta, pot pujar a la superfície sense ser vist, deixant que només sobresurtin els narius per respirar, els ulls i les orelles. També pot submergir-se silenciosament i pujar a la superfície en un punt diferent del riu.

De costums gregàries i sedentàries, sol passar la major part del dia descansant a l’aigua per protegir-se de l’elevada temperatura ambiental que pot assecar ràpidament la seva delicada pell. Generalment es troba dins de rius, llacs i basses de fang en grups de femelles i joves, més o menys compactes, amb els mascles –que són molt agressius i per tant de comportament més individual– situats al seu voltant. Les baralles, extremadament violentes, formen part de la vida quotidiana d'aquest animal, i és normal que els mascles presentin cicatrius espectaculars produïdes pels enormes ullals dels contrincants, que poden assolir fins a 50 cm de llargària.

Quan al capvespre baixa la temperatura, surten de l' aigua, per rutes prefixades, i es dirigeixen cap als territoris d’alimentació, on ingereixen grans quantitats d'herba i altres productes vegetals. També s’alimenten de plantes aquàtiques que arrenquen del fons del riu i que van menjant tranquil·lament a la superfície de l’aigua. A les proximitats dels poblats poden irrompre en els sembrats per alimentar-se, i són capaços de destruir una plantació sencera durant una sola nit. Per aquest motiu, en moltes zones de la seva àrea de distribució és perseguit per la població local que els considera una greu amenaça pels seus conreus.

A l'inici de l'època seca comença el període de zel, i uns 8 mesos després de la còpula, durant l’època de pluges, neix l’única cria, que en néixer pesa més de 40 kg. Generalment el part té lloc a l’aigua perquè la mare no aixafi el petit sota el seu gran pes. Als set anys el mascle ja és apte per a la reproducció, encara que continua el seu desenvolupament corporal durant força més temps i no sol conquerir el seu propi territori fins als 20 anys. Normalment viuen fins els 30 anys, encara que hi ha exemplars que arriben a viure'n més de 40.

En els darrers anys, les seves poblacions han sofert una forta davallada a causa de la persecució a la qual són sotmesos per tal d'aconseguir els seus ullals, tot i que en l’actualitat el comerç d'ivori d'elefant està molt més perseguit i regulat internacionalment.