Mangabei gris

Descripció

Deu el seu nom al pelatge gris del seu cos, més fosc al dors i més blanquinós a la part ventral. De mitjana grandària, els mangabeis tenen la cua més llarga que la resta del cos, que els hi serveix de balancí quan es desplacen a salts entre les branques dels arbres de la selva. Les femelles són més petites que els mascles.

D’hàbits diürns, es mou per la selva i els manglars en grups nombrosos, aprofitant tota classe d’aliments, com llavors, fruits, fulles, encara que també menja invertebrats, ous, rosegadors i altres petits vertebrats. Els seus forts incisius els permeten menjar llavors de closca dura que no poden trencar moltes altres espècies de cercopitècids.

Viu en grups nombrosos, que inclouen a més d’un mascle i que defensen davant d’altres grups de la seva espècie amb vocalitzacions i actituds força agressives. Molts mascles abandonen el grup quan maduren sexualment, mentre que les femelles són molt més filopàtriques, i presenten una jerarquia marcada. El nucli principal del grup el formen les femelles amb les seves cries.

La caça pel consum humà és una de les seves amenaces, juntament amb la destrucció del seu hàbitat.

El Zoo de Barcelona és el coordinador de la EEP (Programa Europeu de Cria en Captivitat) i del ESB (Llibre de Registre Europeu) d’aquesta espècie.