Mara

Descripció

La mara, també anomenada llebre de la Patagònia malgrat no pertànyer a l’ordre dels lagomorfs, és un gran rosegador de fins a 16 kg de pes i una alçada de gairebé mig metre. És força característica la posició vigilant que adopta, seient sobre les natges de forma similar a com ho fa un gos, encara que el seu nom comú fa referència a la velocitat que pot assolir quan corre, de més de 45 km/h, i que pot mantenir llargues distàncies.

Es troba distribuïda per les estepes de la Patagònia de l’Argentina, on habita els espais oberts que li permeten de localitzar els predadors a una distància suficient per poder-los defugir.

S’alimenta de tota mena de matèria vegetal i pràcticament no necessita beure aigua.

És una espècie monògama en la qual la parella manté uns vincles molt estrets i estables al llarg del temps. Viuen en petits territoris familiars, però a l'època de reproducció, diverses parelles tenen les seves cries en una mateix cau subterrani comunitari, i en alguns llocs on l'aliment és especialment abundant durant determinades èpoques de l'any, poden agrupar-se més de 100 animals durant un cert temps.

Malgrat que ocupa una extensa àrea de distribució, les seves poblacions estan disminuint darrerament a causa de la pèrdua d’hàbitat per l’expansió de l’agricultura, la caça directa i la competència provocada per les espècies d’herbívors introduïdes en moltes zones de la pampa argentina on viu. Segons la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), la davallada de l’espècie pot haver arribat fins a un 30% durant els darrers deu anys.