Mona aranya de pèl llarg

Descripció

Les mones aranya, de costums estrictament arborícoles, es mouen per les branques dels arbres penjades de les mans i de la seva cua prènsil, que utilitzen com un cinquè braç. La part inferior de l’extrem d’aquesta cua està desproveït de pèl per tal d’afavorir la subjecció. És interessant ressaltar l’absència del dit gros de les mans.

La seva àrea geogràfica s’estén pel nord de l’Amèrica del Sud: Brasil, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela, ocupant la selva densa i plujosa des del nivell del mar fins les vessants dels Andes.

Habita a la part més alta de la selva i és notable la seva convergència amb els còlobs africans i els gibbons asiàtics, que ocupen el mateix hàbitat.

És una espècie diürna i la seva dieta es compon en un 90% per fruits i llavors. De costums gregaris, poden arribar a formar grups de fins una vintena d’animals, encara que generalment es mouen per la selva en grups més reduïts formats per entre dos i vuit individus.

Les seves poblacions es troben avui en perill a causa de la desforestació de la selva tropical per obtenir terrenys per l’agricultura i la ramaderia, així com per l’excessiva caça, ja que la seva carn és força apreciada en moltes regions de la seva àrea de distribució.