Mona de Barbaria

Descripció

És l’única espècie de macaco que habita fora del continent asiàtic, ja que la seva àrea de distribució s’estén per les regions muntanyoses del nord del Marroc i d’Algèria, a més de la petita i famosa població, introduïda per l’home, que ocupa el penyal de Gibraltar.

És un primat de mida mitjana, amb un pelatge dens de color grogós, la cara de color rosa i absència de cua. Els mascles pesen entre 7-12 kg i les femelles entre 5-9 kg. No hi ha un gran dimorfisme sexual, sent el mascle una mica més gran que la femella.

En el seu hàbitat natural africà es troba sobretot als boscos muntanyencs d’alzines, roures, avets i cedres de l’Atles, que poden estar a 1600-2000 m d’altitud, però també es poden trobar en zones arbustives i penya-segats. És un primat molt adaptable que pot viure a 40 graus durant els mesos d’estiu i suportar temperatures sota zero durant l’hivern.

És omnívor, s’alimenta de fruita, fulles, escorça i petits invertebrats en proporcions variables segons l’època de l’any, essent més important la ingesta d’escorça i agulles de cedre a l’hivern. Forma grups nombrosos de marcada organització social matriarcal.

Amb una reproducció estacional, fan coincidir els naixements amb els períodes de major abundància de menjar, d’abril fins a juny. Normalment les femelles donen a llum una sola cria, i el mascle també s’encarrega de la cura parental. Assoleix la maduresa sexual als quatre anys i tenen una vida mitja d’uns vint anys.

Des de finals dels anys 80 s’ha vist que les poblacions de la mona de Barbaria en llibertat estan disminuint de forma alarmant. L’any 2008 va passar de la categoria “Vulnerable” a la llista vermella de la UICN, al ser classificada com “En perill”.

Les principals causes de la seva desaparició són la destrucció del seu hàbitat i la interacció amb l’home. La destrucció de l’hàbitat es deu per un costat a l’augment de l’agricultura i a la forta degradació dels boscos pel pasturatge de ramats d’ovelles i cabres, i per l’altre per l’increment d’incendis degut a les fortes sequeres possiblement degudes al canvi climàtic.

La interacció amb l’home es deu d’una banda a que els habitants locals consideren les mones com una plaga que competeix amb els ramats per la pastura dels boscos i també són caçades per evitar que facin malbé les collites. Per altra banda, hi ha la problemàtica del tràfic il•legal de cries que entren a Europa per a ser venudes com a mascotes. L’entrada principal és la frontera espanyola.

Es calcula que la mitjana d’individus extrets de les poblacions anualment és d’uns 300, una xifra insostenible tenint en compte que les poblacions ja es troben molt mermades. A més, aquestes cries fora del seu entorn natural, poden arribar a tenir comportaments conflictius quan arriben a la maduresa, fet que provoca el seu abandonament.

El Zoo de Barcelona ha establert un conveni de col•laboració amb Depana (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural) per tal d’implementar mesures de conservació i protecció d’aquesta espècie, així com per millorar les condicions de vida dels animals que han estat objecte del tràfic il•legal i que es troben recollits al centre d’acollida que Depana té a la comarca de l’Anoia.