CERCADOR D'ANIMALS

Classificació:Hàbitat:Continent:Alimentació:

Muntjac

< 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 >
Muntjac Muntjac Muntjac Muntjac Muntjac Muntjac
  • Hàbitat Natural
  • Ubicació al zoo
  • Escolta'l
Distribució geografica:

Distribució geografica:

Sud de la Xina, Sud-est asiàtic, Malàisia i Indonèsia.

  • Nom científic:
    • Muntiacus muntjak 
  • Taxonomia:
    • Classe: Mammalia 
    • Ordre: Artiodactyla 
    • Família: Cervidae 
  • Biologia:
    • Zona d'orígen: Àsia 
    • Hàbitat: Selva 
    • Vida social: Solitària 
    • Alimentació: Omnívora 
  • Classificació:
    • Mamífers 
  • Característiques físiques:
    • Longevitat:  
    • Pes en néixer: 550-650 g 
    • Pes mitjà: 14-35 kg 
    • Llargària: 89-135 cm 
  • Reproducció
    • Reproducció: Vivípara  
    • Gestació: 200 - 250 dies 
    • Nombre de cries:

Grau de risc de l'espècie

Red list: Escala de situació de l'espècie segons la IUCN

Grau de risc de l'espècie preocupació menor

Descripció

El Muntjac és originari de les selves i boscos del sud d’Àsia. Anomenat en anglès “cérvol que borda”, emet una mena de lladrucs semblants als d’un gos quan sent la presència d’un depredador. Ho fa amb més freqüència quan es troba en un ambient amb poca visibilitat, deguda a l’espessa vegetació. Els seus depredadors poden ser lleopards, tigres, xacals, cocodrils i serps pitons.

Presenta uns canins superiors molt desenvolupats, semblants a ullals. El mascle d’aquesta espècie presenta unes petites banyes, mentre que la femella només hi té unes protuberàncies òssies recobertes de pèl. El pelatge és d’un color marró clar, blanquinós a la part del ventre i amb les potes i la cara d’un marró més fosc.

D’hàbits tant diürns com nocturns, són omnívors, ja que s’alimenten d’herbes, escorça, fruites i llavors però també d’ous d’ocells i de petits mamífers. Per caçar petits mamífers fan servir els seus canins i les seves extremitats, amb les quals colpegen l’animal.

Tant el mascle com la femella són solitaris i territorials, superposant-se només durant el curt període del zel els seus territoris. Les femelles assoleixen la maduresa sexual a l’any de vida, podent-se reproduir en diferents moments de l’any. Les cries s’independitzen als sis mesos. Un mascle jove pot estar al territori d’un altre animal adult mentre no presenti la maduresa sexual amb les banyes ben desenvolupades.