Òrix blanc

Descripció

L’òrix blanc també és conegut amb el nom d’òrix simitarra a causa de la forma de les seves corbades banyes, presents en ambdós sexes, que poden assolir més de 1 m de llargària, i que recorden al sabre corbat utilitzat pels guerrers d'alguns pobles orientals.

És un antílop de costums gregaris perfectament adaptat als ambients àrids de la franja subdesèrtica fronterera amb el desert africà del Sàhara. Vivia formant petits ramats de femelles i joves dirigits per un mascle adult que es movien contínuament a la recerca de l'escassa vegetació i la poca aigua existent en el seu àrid hàbitat, encara que durant les seves migracions estacionals o en èpoques de pluges abundants, podien agrupar-se grans ramats formats per centenars d'exemplars. Els mascles joves formaven petites agrupacions aïllades en les quals s'establien les jerarquies mitjançant espectaculars lluites.

En absència d'aigua, un fet habitual en el seu hàbitat, podia passar llargues temporades sense beure alimentant-se únicament de plantes suculentes i fruits, gràcies a diferents adaptacions fisiològiques com la capacitat d'elevar la temperatura del cos per evitar la sudoració o la ramificació de l'artèria caròtida, que porta la sang al cervell, en una xarxa d'arterioles que passen molt a prop de les venes que porten sang més freda des del musell, amb la qual cosa es refrigera el flux sanguini que penetra en el cervell.

Històricament ocupava tota la franja del Sahel, la regió àrida situada al sud del desert del Sàhara, així com el seu equivalent al nord del mateix desert, trobant-se des de l'oceà Atlàntic a costa fins el riu Nil. Però poc a poc va anar desapareixent d'aquesta amplíssima àrea de distribució fins a arribar a la situació actual: l’òrix blanc és una de les darreres espècies conegudes que sembla haver-se extingit totalment en estat salvatge.

Les raons que han provocat aquesta situació han estat, per una banda, l'excés de caça directa, i per l'altra, la degradació del seu hàbitat a causa de l'expansió de l'ocupació humana, amb l'agricultura i la sobreexplotació dels escassos recursos hídrics que això representa, i la ramaderia i la pressió insostenible que els animals domèstics exerceixen sobre l'escassa vegetació disponible en el medi. Tot això està provocant la imparable desertització de la regió del Sahel i, com a conseqüència, la desaparició de les espècies que hi viuen, entre elles l’òrix blanc.

Aquest és un bon exemple de la importància que té el manteniment de poblacions en captivitat per a la conservació de les espècies que es troben en perill a la natura, ja que si l'òrix blanc no ha desaparegut del tot i per sempre, sense cap possibilitat de recuperar-se en un futur, és gràcies a que existeix encara un important nombre d'exemplars en diferents institucions zoològiques de tot el món, entre elles el Parc Zoològic de Barcelona. I això permet tenir la opció de reintroduir-lo en àrees protegides del seu medi natural, com ja s'ha s'està fent amb aquest animal en algunes reserves de Tunísia i el Senegal.