Ós bru

Descripció

L'ós bru antigament ocupava la majoria de boscos humits d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord, però degut a la persecució directa a la qual ha estat sotmès i a la progressiva desaparició del seu hàbitat, avui queden unes quantes poblacions aïllades i seriosament amenaçades a Escandinàvia, Càrpats, Abruzzos, Alps, Pirineus i Cantàbria. És relativament abundant a Canadà, Alaska i Rússia, on viuen les races més voluminoses, amb mascles de més de 400 kg de pes, encara que les femelles de totes les races són entre un vint i un vuitanta per cent més petites.

El seu hàbitat original era el bosc, preferentment el de plana, però la contínua persecució a la qual ha estat sotmès per part de l’home des de fa segles l’ha arraconat als indrets més allunyats de la nostra presència. És per això que ara el trobem quasi exclusivament a les muntanyes, l’últim refugi que li queda per poder seguir desenvolupant la seva reservada i quasi sempre tranquil•la existència.

Les seves dimensions varien molt al llarg de la seva amplíssima àrea de distribució, i així hi ha races petites, com la que habita al Cantàbric, a on els mascles adults pesen entre 180 i 200 kg, altres més grans, com la dels Pirineus, amb mascles que mesuren fins a 2 m de longitud i pesen fins a 300 kg, i autèntics gegants, com els que viuen a Alaska, i concretament a l’illa Kodiak, amb més de 3 m de longitud i 500 kg. En tots els casos, les femelles són entre un 20% i un 25 % més petites.

L’alimentació de l’ós bru és omnívora, ja que és un animal oportunista que aprofita gairebé tot el que pot trobar en el seu hàbitat. Quan és l’època adequada, consumeix tota mena de productes vegetals com fruites, llavors, gra, tubercles, herba tendra, baies, tòfones o mel, però també captura amb freqüència animals de petita grandària, tant invertebrats com cucs, cargols, llimacs, escarabats i formigues, com vertebrats com granotes, sargantanes, talpons, musaranyes, lirons, conills i ocells que pot sorprendre al niu o el seus ous.

És un gran pescador, habilitat que només es dóna de manera esporàdica a les nostres contrades, però que en determinades regions septentrionals és un tret característic de les seves poblacions d’óssos (de fet, el salmó arriba a ser una part fonamental de la dieta d’aquesta animals). També és capaç de caçar animals més voluminosos com cabirols, isards, porcs senglars, cérvols o bestiar domèstic, un seriós punt de conflicte en la seva relació amb l’home, i finalment, és un gran consumidor de qualsevol tipus de carronya, petita o grossa, que trobi en els seus dominis.

És un animal de costums diürns i solitaris. Els mascles viuen en amplis territoris que poden abastar els d’algunes femelles, sempre més petits, però els dos sexes només es relacionen de manera directa durant l’època de zel, cap a principis d’estiu a les nostres muntanyes. Després de 7-8 mesos de gestació, neixen 1 o 2 cadells (a vegades 3 i fins i tot 4), que són espectacularment petites i dèbils. En el moment del part, els ossets tenen els ulls tancats, no tenen pèl i pesen tan sols entre 350 i 400 g. Neixen en ple hivern, però a l’interior dels confortables refugis, quasi sempre coves, en els quals es retiren aquests animals durant l’època freda de l’any.

És una espècie que encara és comuna en algunes regions septentrionals de la seva àrea de distribució, però que en moltes altres, com la que es troba al nostre país, es troba avui en greu perill d'extinció. A Espanya existeixen dues poblacions: la del Cantàbric, separada en dos nuclis aïllats, però que encara manté més d'un centenar d'exemplars, i la dels Pirineus, quasi desapareguda, i que darrerament s'ha reforçat amb l'alliberament d'animals procedents de l'est d'Europa.