Rinoceront blanc meridional

Descripció

El rinoceront blanc és la més gran de les cinc espècies de rinoceronts existents actualment. Alguns exemplars arriben a mesurar fins a 2 m d’alçada i 4 m de longitud, i a pesar més de 4.000 kg. A més de la seva grandària, és característica la forma del seu musell, amb els llavis amples i rectes, perfectament adaptats a segar del terra de la sabana africana l'herba que constitueix el seu aliment bàsic, a diferència del rinoceront negre, que també viu a les sabanes africanes, però té un musell punxegut i prènsil que li permet arrencar les fulles, les branques i els brots dels matolls i arbusts dels quals s’alimenta.

La seva pell nua i endurida, que li dóna un aspecte cuirassat, i les dues poderoses banyes que surten de la part superior del cap, que són de queratina, la mateixa substància que forma el nostre pèl o les nostres ungles, li confereixen una imatge característica.

Els mascles, de costums solitàries, defensen territoris de fins a 200 hectàrees que delimiten amb orina i piles d’excrements. Les femelles, més sociables, poden formar petits grups més o menys estables amb cries i joves immadurs de fins a 10 o més individus. La gestació dura uns 18 mesos i l’única cria, en el moment de néixer, pesa ja més de 50 kg. La seva longevitat és de 45-50 anys.

Existeixen dues subespècies de rinoceront blanc: la septentrional (Ceratotherium simum cottoni), que avui es dóna per extingida en estat salvatge, ja que fa uns anys que no s'ha localitzat cap exemplar en el seu darrer bastió, el Parc Nacional de Garamba, al Zaire, i la meridional, la que tenim al Zoo de Barcelona, que fins fa poc vivia tan sols a la República de Sud-àfrica, però que darrerament ha estat reintroduïda a altres llocs com Botswana, Namíbia, Zàmbia, Kenya o Zimbabwe.

Malgrat que fins fa poc es trobava en greu perill d'extinció (com tots els altres rinoceronts) a causa de la caça a la qual ha estat sotmès per tal d'obtenir les seves banyes –utilitzades als països d’Orient com a producte medicinal, afrodisíac i per fer els mànecs de les dagues, per les quals es paguen quantitats astronòmiques de diners–, el rinoceront blanc meridional és el que millor s'ha recuperat en els darrers anys gràcies a l'estricta protecció que se li ha atorgat. De fet, en l'actualitat és el rinoceront que té la població més nombrosa en llibertat.