Siamang

Descripció

El siamang és el més gran de tots els gibons. De coloració completament negre, els seus hàbits són totalment arborícoles. Ocupa les jungles tropicals de la península Malaia i l'illa de Sumatra, on es desplaça penjant-se de les branques amb els seus llargs braços, forma de locomoció que rep el nom de braquiació. Ocasionalment, pot moure’s per terra i pels troncs en posició bípeda.

S’alimenta sobretot de fulles, brots tendres i tota mena de fruites. L’organització social és familiar, viuen en petits grups de 4 o 5 individus, formats per la parella adulta i els joves. Aquest grup familiar es troba estretament lligat durant les activitats diàries, ja que només es dispersen uns pocs metres els uns dels altres. A diferència de la major part dels gibons, en els quals la coloració de mascles i femelles és força diferent, en el siamang no existeix dimorfisme sexual.

L'espècie es caracteritza per presentar un sac laringi considerablement desenvolupat, que fa de caixa de ressonància i li permet emetre uns fortíssims crits que poden sentir-se a 4 km de distància. La parella emet els seus cants en duet: la femella fa una sèrie de lladrucs que s’alternen amb els crits del mascle durant tota la seqüència de cant, que dura una vintena de segons. La funció d’aquest cant, a més de reforçar el vincle entre els dos membres de la parella, serveix per delimitar auditivament el seu territori.

Com totes les espècies que viuen a les selves tropicals asiàtiques, els siamangs es troben avui en greu perill d’extinció a causa de la massiva desforestació que pateix aquesta regió.