Tigre de Sumatra

Descripció

El tigre és el felí de més grandària i una espècie de costums solitaris i hàbits nocturns. La seva àrea de distribució geogràfica abastava abans des de Sibèria fins a les illes de la Sonda, tot i que actualment s’ha reduït a causa de la caça i la destrucció del seu hàbitat.

El tigre es diferencia en vuit subespècies diferents, encara que tres d’elles ja s’han extingit (el tigre de Bali, el tigre del Caspi i el tigre de Java). La de més gran volum és la de Sibèria, adaptada a climes freds amb presència de neu durant bona part de l’any, i la més petita és actualment la de Sumatra.

La petita grandària és una adaptació a la vida a la selva. La subespècie que tenim al Zoo de Barcelona, el tigre de Sumatra, és endèmica d’aquesta gran illa d’Indonèsia, i té el rècord comprovat del tigre més petit conegut, una femella adulta que tan sols va pesar 72 kg. A més, es distingeix pel seu color general més fosc, per tenir una petita crinera al clatell i perquè és la subespècie que té més llargs els flocs de pèl de la cara.

Són animals territorials, que marquen el seu territori amb olors sobre arbres i arbusts. Les femelles poden solapar el seu territori amb el d’un mascle, però no amb d’altres femelles. Solen caçar de nit, de vegades desplaçant-se grans distàncies en busca de les seves preses, que normalment són porc senglars i cérvols, però de vegades també mengen aus, peixos o fins i tot cocodrils. També poden caçar orangutans, però ho fan en rares ocasions degut a que aquests primats baixen molt poques vegades dels arbres.

El tigre abans vivia a tot Sumatra, però avui la major part dels animals es troben concentrats en les àrees muntanyoses de la serralada volcànica de Burit Barisan, al centre de l'illa. El darrer cens d'aquest animal (1994) ha donat un nombre de no gaire més de 500 exemplars supervivents. Actualment s’enfronta amb l’amenaça de la destrucció del seu hàbitat i la caça il•legal per comercialitzar amb les seves parts per a la medicina tradicional oriental o com a trofeu.