Tití pigmeu

Descripció

El tití pigmeu, el més petit de tots els simis, viu a les selves plujoses que s’inunden periòdicament i als boscos de les vores dels rius del sud de Colòmbia, l’est del Perú i l’Equador i l’oest del Brasil. Les màximes densitats de les seves poblacions sempre s’assoleixen ben a prop de l’aigua, és a dir les zones on són més abundants els arbres resinosos que aquesta espècie prefereix. El tití pigmeu forma grups de dos a 10 individus que s’alimenten sobretot de resines vegetals i petits invertebrats; rarament menja fruites.

Presenta unes dents incisives inferiors amb una forma estreta i allargada que l’ajuden a rossegar l’escorça dels arbres per fer fluir la sàvia. Tenen també un cec engrandit al digestiu que incrementa el temps per digerir aquestes substàncies vegetals. Les ungles amb forma d’urpes els permeten aguantar el seu pes mentre pugen de forma quadrúpeda per un arbre, podent girar 180 graus el cap per tal d’observar l’entorn i detectar possibles depredadors.

Malgrat que les seves poblacions han disminuït darrerament, és una de les poques espècies de titís capaç d’adaptar-se als ambients degradats per l’home.