Al·ligàtor de la Xina

Descripció

Pertanyent a la familia dels Al·ligatòrids set espècies de cocodrils, sis de les quals viuen al Nou Món. Comunament se’ls coneix pels noms d’al·ligàtors i caimans. Els al·ligatòrids es diferencien dels altres cocodrils principalment en què les dents de la mandíbula inferior s’insereixen en petites cavitats del maxil#lar superior de forma que no són visibles amb la boca tancada. Un altre detall ben aparent de diferenciació és que les escates ventrals no tenen fossetes sensorials.

L’al·ligàtor de la Xina és, respecte al seu aspecte general, una versió en petit de l’al·ligàtor del Mississipi, tot i que difereix d’aquest en múltiples caràcters: el musell està lleugerament aixecat i afuat, les parpelles tenen una placa òssia, les escates ventrals tenen osteoderms i els ulls són de color castany clar, a més d’altres petites diferències. La seva mida màxima es troba al voltant dels 2 metres.

Habita a les maresmes i riberes dels rius, únicament al curs inferior del Iang-Tsé.

D’octubre a març o abril hivernen en forats que excaven prop del riu. Les còpules tenen lloc al juny i fa niu a piles de terra i branques. Assoleixen la maduresa sexual als quatre anys.

Aquesta espècie es troba en greu perill d’extinció en el seu hàbitat natural. Hom calcula que la població salvatge total de l’espècie és d’uns 500 exemplars, 300 dels quals es troben a la província d’Anhuisheng. El seu hàbitat disminueix contínuament a causa de l’expansió de l’agricultura i de la indústria.

Per sort, es reprodueix amb facilitat en captivitat en diferents zoos del món i també en alguns de la pròpia Xina, que té endagats diferents projectes de reintroducció de l'espècie.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en el Programa Europeu de Cria en Captivitat (EEP) d'aquesta amenaçada espècie.