Boa d'Haití

Descripció

Després de la boa de Cuba, és la serp més gran nativa de les illes del Carib, ja que els exemplars adults poden arribar als 2,3 metres de longitud. El color de fons és gris clar o vermellós, amb nombroses i petites taques negres al llarg dels flancs i una sèrie de marques rectangulars fosques ribetejades de negre al llarg del dors, que li confereixen una aparença estriada. Té un cap gran de forma triangular i ben diferenciat del cos. Els ulls són petits i de pupil•la el•líptica.

La seva distribució comprén les illes de La Española, les Bahames i algunes altres illes petites properes i s’han descrit fins a 8 subespècies diferents.

Ocupa una gran varietat d’hàbitats, tant humits com una mica més secs, des del nivell del mar fins als 1200 m d’altitud, però sempre que hi hagi una certa coberta vegetal. És habitual a plantacions de pins, masses arbòries més o menys obertes i manglars.

Nocturna i molt arborícola, durant les hores de llum roman en repòs a l’interior de troncs corcats i buits, soques seques, esquerdes de roques, nius d’ocells o sobre branques horitzontals d’arbres, de vegades a una alçada considerable.

Les serps joves mengen llangardaixos (els Anolis són especialment apreciats), mentre que els adults s’alimenten preferentment d’aus i de petits mamífers. Se les ha vist caçar aus de corral i gats domèstics a zones habitades.

De reproducció ovovivípara, pot parir fins a 50 cries vives per camada, tot i que generalment el nombre és bastant més baix, entre 10 i 30 cries, després d’un periode de gestació de 192-224 dies.

Moltes de les subespècies es troben en una situació precària degut a la limitació del seu hàbitat, que a més es troba sotmès a nombroses presions negatives, com la introducció d’animals foranis, l’augment dels assentaments humans i de la població dels mateixos, el desenvolupament turístic descontrolat, etc.

No és molt habitual en captivitat, tot i que s’hi adapta bé i es deixa manipular amb facilitat. Quan s’espanta, no obstant, expulsa un líquid pestilent per les glàndules anals. S’ha aconseguit la seva reproducció en repetides ocasions.