CERCADOR D'ANIMALS
Boa terrestre de les Salomó
Distribució geografica:
Nova Guinea i arxipèlags del Pacífic
- Nom científic:
- Candoia carinata
- Taxonomia:
- Classe: Reptilia
- Ordre: Squamata
- Família: Boidae
- Biologia:
- Zona d'orígen: Oceania
- Hàbitat: Selva
- Vida social: Solitària
- Alimentació: Carnívora
- Classificació:
- Rèptils
- Característiques físiques:
- Longevitat: més de 10 anys
- Pes en néixer:
- Pes mitjà: 200 - 300 g
- Llargària: fins a 75 cm
- Reproducció
- Reproducció: Ovovivípara
- Incubació: 8 mesos
- Nombre d'ous: 10 - 15 ous
Descripció
És una espècie de mida petita, ja que només arriba a medir 75 cm de longitud. El cos és massís i pesat, lleugerament aplanat lateralment, i el cap és gran, aplanat i està ben diferenciada del cos. Els ulls són petits i la pupil•la vertical. El nas és prominent i truncat, i la cua és forta, curta i prènsil. Les escates del cos són carenades i les del cap són petites, irregulars i presenten curts tubercles. Els mascles conserven restes de cintura pèlvica en forma d’espolons.
La coloració del dors és molt variable, de verdosa a marronosa o vermellosa, i també ho és el disseny de les seves marques, ja que es troben exemplars amb petites taques fosques al llarg del cos, d’altres considerablement ratllats i alguns de coloració uniforme sense taques ni ratlles. La part ventral és de color blanquinós o grisaci, amb o sense taques fosques.
La seva àrea de distribució abarca Nova Guinea i d’altres arxipièlgas del Pacífic, com les Salomó, Palau, Sulawesi i les Moluques, on ocupa els boscos humits, regions pantanoses i zones properes als rierols que travessen la selva.
És una espècie d’hàbits principalment terrestres, en moltes ocasions mostra també tendències semiarborícoles, pujant amb freqüència als arbustos i petits arbres gràcies a l’ajuda de la seva poderosa cua prènsil.
S’alimenta de petits mamífers (incloent en algunes ocasions a rat-penats), ocells, llangardaixos i amfibis. Durant el dia roman amagada entre les roques o la vegetació, i es mostra activa al capvespre i la nit.
La seva reproducció és ovovivípara, i les femelles, més grans que els mascles, donen a llum entre 10 i 15 cries (de vegades força més) després d’un període de gestació de fins a 8 mesos.
Durant les darreres dècades, moltes illes de la Melanèsia i la Polinèsia han patit una important degradació del seu medi ambient que ha perjudicat especialment als boscos i, per tant, a totes les espècies que hi habiten, una de les quals és la boa del Pacífic. A més, a algunes illes aquesta espècie és molt apreciada per al consum per les poblacions locals, per la qual cosa és caçada amb freqüència. Per tot això, les seves poblacions es troben en regressió a molts llocs.
Força habitual en captivitat, s’ha aconseguit la seva reproducció repetidament a diferents Zoos i també a moltes col•leccions particulars del món
Tots els rèptils del Zoo
- Basilisc crestat
- Bívia arborícola
- Bívia daurada africana
- Bívia gegant d'Haití
- Boa arborícola de l'Amaz...
- Boa constrictor
- Boa d'Haití
- Boa de Cuba
- Boa de la sorra
- Boa de Madagascar
- Boa terrestre de Dumeril
- Boa terrestre de les Salomó
- Caiman d'ulleres
- Caiman d'ulleres iacaré
- Caiman de Cuvier
- Caiman de musell ample
- Clamidosaure de King
- Cocodril d'estuari
- Cocodril de Morelet
- Cocodril de Siam
- Cocodril nan africà
- Colobra de cua ratllada d...
- Colobra de nas de porc de...
- Serp blanca
- Serp de cua vermella
- Serp del blat de moro
- Serp reial de Califòrnia
- Serp reial de Florida
- Serp reial de Sonora
- Serp reial negra
- Serp toro americana
- Serp verda
- Tortuga bruna asiàtica
- Tortuga carbonària
- Tortuga d'aigua de plastr...
- Tortuga d'aigua negra
- Tortuga d'esperons africana
- Tortuga de caixa malaia
- Tortuga de cap groc asià...
- Tortuga de closca tova af...
- Tortuga de Florida
- Tortuga de llacuna africana
- Tortuga gegant d'Aldabra
- Tortuga gegant de les Gal...
- Tortuga gegant de les Sey...
- Tortuga marginada
- Tortuga mediterrània
- Tortuga mossegadora al·l...
- Tupinambis
- Txacahuala
