CERCADOR D'ANIMALS

Classificació:Hàbitat:Continent:Alimentació:

Boa terrestre de les Salomó

  • Hàbitat Natural
  • Ubicació al zoo
  • Escolta'l
Distribució geografica:

Distribució geografica:

Nova Guinea i arxipèlags del Pacífic

  • Nom científic:
    • Candoia carinata 
  • Taxonomia:
    • Classe: Reptilia 
    • Ordre: Squamata 
    • Família: Boidae 
  • Biologia:
    • Zona d'orígen: Oceania 
    • Hàbitat: Selva 
    • Vida social: Solitària 
    • Alimentació: Carnívora 
  • Classificació:
    • Rèptils 
  • Característiques físiques:
    • Longevitat: més de 10 anys 
    • Pes en néixer:  
    • Pes mitjà: 200 - 300 g 
    • Llargària: fins a 75 cm 
  • Reproducció
    • Reproducció: Ovovivípara 
    • Incubació: 8 mesos 
    • Nombre d'ous: 10 - 15 ous 

Grau de risc de l'espècie

Red list: Escala de situació de l'espècie segons la IUCN

Grau de risc de l'espècie no evaluada

Descripció

És una espècie de mida petita, ja que només arriba a medir 75 cm de longitud. El cos és massís i pesat, lleugerament aplanat lateralment, i el cap és gran, aplanat i està ben diferenciada del cos. Els ulls són petits i la pupil•la vertical. El nas és prominent i truncat, i la cua és forta, curta i prènsil. Les escates del cos són carenades i les del cap són petites, irregulars i presenten curts tubercles. Els mascles conserven restes de cintura pèlvica en forma d’espolons.

La coloració del dors és molt variable, de verdosa a marronosa o vermellosa, i també ho és el disseny de les seves marques, ja que es troben exemplars amb petites taques fosques al llarg del cos, d’altres considerablement ratllats i alguns de coloració uniforme sense taques ni ratlles. La part ventral és de color blanquinós o grisaci, amb o sense taques fosques.

La seva àrea de distribució abarca Nova Guinea i d’altres arxipièlgas del Pacífic, com les Salomó, Palau, Sulawesi i les Moluques, on ocupa els boscos humits, regions pantanoses i zones properes als rierols que travessen la selva.

És una espècie d’hàbits principalment terrestres, en moltes ocasions mostra també tendències semiarborícoles, pujant amb freqüència als arbustos i petits arbres gràcies a l’ajuda de la seva poderosa cua prènsil.

S’alimenta de petits mamífers (incloent en algunes ocasions a rat-penats), ocells, llangardaixos i amfibis. Durant el dia roman amagada entre les roques o la vegetació, i es mostra activa al capvespre i la nit.

La seva reproducció és ovovivípara, i les femelles, més grans que els mascles, donen a llum entre 10 i 15 cries (de vegades força més) després d’un període de gestació de fins a 8 mesos.

Durant les darreres dècades, moltes illes de la Melanèsia i la Polinèsia han patit una important degradació del seu medi ambient que ha perjudicat especialment als boscos i, per tant, a totes les espècies que hi habiten, una de les quals és la boa del Pacífic. A més, a algunes illes aquesta espècie és molt apreciada per al consum per les poblacions locals, per la qual cosa és caçada amb freqüència. Per tot això, les seves poblacions es troben en regressió a molts llocs.

Força habitual en captivitat, s’ha aconseguit la seva reproducció repetidament a diferents Zoos i també a moltes col•leccions particulars del món

Tots els rèptils del Zoo

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z