Caiman de Cuvier

Descripció

Pertanyent al gènere Paleosuchus, el caiman de Cuvier comparteix junt amb l’altra espècie d’aquest mateix gènere, el caiman de Schneider, Paleosuchus trigomatus, una adaptació a la vida als boscos densos. Són petits, tenen la pell molt ossificada i no presenten cresta òssia davant dels ulls, per la qual cosa se’ls anomena caimans de front llis. Tenen una cua curta i es desplacen sovint amb el coll estirat i el cap aixecat.

Difereix de l’altra espècie del gènere pel seu musell curt i el seu crani aixecat i llis. Les escates dorsals no tenen tant relleu i presenten els ulls bruns. És el crocodílid més petit d’Amèrica, el mascle arriba a 1,5 metres i la femella a 1,2 metres.

Es troba als boscos inundats de la conca de l’Amazones i als boscos galeria de les sabanes circundants, mai als pantanals. Sembla que prefereix els rius de corrents ràpids. Els subadults es troben als cursos d’aigua temporals. És de costums força terrestres i viuen aïllats o en parelles defensant petits territoris. Es distribueix pel nord de Bolívia, nord i centre de Brasil, est de Colòmbia, Guayana, Perú, Surinam i Veneçuela.

Construeix els nius en forma de monticle a les zones pròximes a les selves inundades.

No hi ha dades sobre el nombre d’individus en llibertat, atès que la seva forma de vida dificulta el recompte de les seves poblacions, encara que sembla una espècie encara comuna en gran part de la seva àrea de distribució i no es considera una espècie amenaçada. Aquesta situació s'explica en bona part pel fet de que no se’l caça per la seva pell perquè està molt ossificada i no pot fer-se servir en la indústria.