Caiman d'ulleres iacaré

Descripció

El caiman comú més estès dels cocodrílids americans, es subdividir al menys en quatre subespècies, una d’elles el caiman iacaré, però la seva taxonomia encara és confusa. És el caiman menys especialitzat i pot confondre’s amb un cocodril petit. El musell és relativament llarg i a l’alçada dels ulls és com a mínim de 1,2 a 1,5 vegades més llarg que ample. Una carena òssia al davant dels ulls té una certa semblança amb el pont d’unes ulleres. Els ulls són verdosos. La forma del crani i el color del cos varien molt en les diferents subespècies. Rarament ultrapassa els 2,7 metres, mesurant habitualment de 1,7 a 2 metres.

És una espècie molt adaptable, present a tots els medis aqüàtics oberts. Habita també medis creats per l’home, com són les basses per abeurar el bestiar i els embassaments, essent l’espècie que millor s’adapta als medis antropogènics. La seva distribució és molt àmplia, ocupant gran part del centre i el sud d’Amèrica. Ha estat introduït a Florida.

Les quatre subespècies generalment més acceptades es distribueixen de la següent manera:

Caiman crocodilus apaporiensis, caiman de l’Apaporis. Viu en una zona molt limitada al voltant del riu Apaporis al sudest de Colòmbia.

Caiman crocodilus fuscus, caiman fosc d’ulleres, present des del sud de Mèxic fins al nord de Colòmbia passant per Centreamèrica.

Caiman crocodilus crocodilus, caiman d’ulleres, present a Colòmbia, Veneçuela, Perú, Bolívia, Paraguai, nord i centre del Brasil i Equador.

Caiman crocodilus yacare, caiman Iacaré, al nordest d’Argentina, sud de Brasil i sud de Paraguai.

A algunes regions com a Centreamèrica es reprodueix tot l’any. Pon de 10 a 40 ous en un monticle de terra i restes vegetals molt vigilat per la mare.

L’estatus de conservació és variable a tota la seva àrea de distribució, ja que mentre que a unes zones és localment abundant, a d’altres es troba en perill d’extinció per la caça desmesurada.