Drac barbut

Descripció

El nom popular fa al•lusió al plec de pell amb escates espinoses que aquest llangardaix presenta al coll, espines que també es troben presents a ambdós costats del cos de l’animal. La seva funció és diversa: l’empra per a defensar-se dels seus depredadors, durant el festeig i per intimidar possibles rivals. Quan se sent amenaçat obre la boca desplegant al mateix temps el plec de pell amb les escates espinoses del coll.

Pesa uns 400 grams i fa entre 45 i 60 cm de longitud.

Presenta una àmplia àrea de distribució a l’est i el centre d’Austràlia, ocupant una gran varietat d’hàbitats: des del desert fins als boscos i matollars escleròfils.

És un omnívor oportunista, ja que viu en ambients on el menjar és difícil de trobar. S’alimenta tant d’insectes, petits rosegadors i llangardaixos com de fruites i verdures.

Assoleix la maduresa sexual al primer o segon any d’edat, i la reproducció es dóna durant la primavera i l’estiu, de setembre a març. Els animals captius no presenten aquesta estacionalitat reproductora i poden criar tot l’any. Poden realitzar fins a nou postes cada any, de fins a 24 ous cada una, que col•loquen dins d’un cau que excava la femella. A més, s’ha observat que les femelles poden emmagatzemar l’esperma essent capaces de realitzar més d’una posta d’ous fertilitzats per cada aparellament. En captivitat el període d’incubació dura de 55 a 75 dies a uns 29 graus centígrads.

És una espècie comuna en bona part de la seva àrea de distribució i és molt utilitzada com a animal de companyia.